La XXXI Jornada Mundial del Malalt, que se celebra l’11 de febrer, festa de la Mare de Déu de Lourdes, té com a tema Ocupa’t d’ell. La compassió com a exercici sinodal de guarició.
El Papa recorda que la malaltia, “si es viu en l’aïllament i en l’abandonament, pot arribar a ser inhumana“. En ple camí sinodal, convida a reflexionar “sobre el fet que és a través de l’experiència de la fragilitat i de la malaltia com podem aprendre a caminar plegats segons l’estil de Déu, que és proximitat, compassió i tendresa“.
El Pontífex reitera que “la condició de soledat, d’abandonament” és “una atrocitat que es pot superar abans que qualsevol altra injustícia, perquè n’hi ha prou amb un moment d’atenció per eliminar-la, el moviment interior de la compassió”.
“Mai no estem preparats per a la malaltia“, observa el Papa, “i sovint ni tan sols per admetre l’avenç de l’edat. Tenim por de la vulnerabilitat, i la cultura omnipresent del mercat ens empeny a negar-la. No hi ha lloc per a la fragilitat. (…) Pot passar que els altres ens abandonin o que sentim que hem d’abandonar-los, per no sentir-nos una càrrega. Així comença la soledat, i ens enverina la sensació amarga d’una injustícia per la qual fins i tot el Cel sembla que es tanca”.
PAPA FRANCESC
“Lluitem per romandre en pau amb Déu, quan la nostra relació amb els altres i amb nosaltres mateixos està arruïnada”
Per això, segons el Papa, “és tan important que tota l’Església se cenyeixi a l’exemple evangèlic del Bon Samarità, per arribar a ser un ‘hospital de campanya‘ vàlid: la seva missió s’expressa en l’exercici de la cura”.
“Tots som fràgils i vulnerables; tots necessitem aquella atenció compassiva que sap aturar-se, apropar-se, guarir i alleugerir”, subratlla Francesc, i agrega: “La condició dels malalts és una crida que interromp la indiferència i frena el pas de qui avança com si no tingués germanes i germans.”
La Jornada Mundial del Malalt “no només convida a la pregària i a la proximitat amb els qui pateixen; pretén sensibilitzar el poble de Déu, les institucions de salut i la societat civil sobre una nova forma d’avançar plegats”. Francesc afegeix: “No val només el que funciona, ni compten només els que produeixen. Les persones malaltes són al centre del poble de Déu, que avança amb ells com a profecia d’una humanitat en la qual tots són valuosos i ningú no ha de ser descartat.”
