L’Església catalana s’ha manifestat aquestsdies sobre la sentència del procés. A l’hora de tancar aquest número, hi hahagut comunicats dels bisbes de la Conferència Episcopal Tarraconense, del’abat de Montserrat, de les abadesses i priores dels monestirs catalans i dediverses entitats eclesials formades per laics i preveres i religiosos quecaminen al seu costat: Equips de la Pastoral Política i de la Comunicació,Escola Pia de Catalunya, Federació de Cristians de Catalunya, FundacióEducativa Cor de Maria, Fundació Educativa Dominiques de l’Anunciata del PareColl, Fundació Joan Maragall, Fundació Vedruna Catalunya Educació, Grup deJuristes Roda Ventura, Grup Sant Jordi, Justícia i Pau Catalunya, Lliga Mare deDéu de Montserrat, Moviment de Cristians de Pobles i Comarques de Catalunya,Moviment de Professionals Catòlics de Barcelona, moviments de Pastoral Obrerade Catalunya (JOC, GOAC i ACO)… Aquests pronunciaments, així com la vetlla dereflexió i pregària en solidaritat amb els encausats celebrada a Montserrat eldia 5 d’octubre passat, demostren el compromís i la vitalitat de l’Església.També hi ha una majoria de catòlics silenciosos, molts d’ells profundamentpreocupats per l’evolució o degradació del conflicte (innegable) però que no esmanifesten públicament. I encara els indiferents per cansament, frivolitat o,senzillament, perquè tenen d’altres prioritats.
Estem en plena campanya electoral. Unarealitat político-social que, en clau hermenèutica, exigeix seny per anarinterpretant adequadament els pronunciaments, inevitablement partidistes, sobreels enfrontaments i el seu tractament, de vegades crispant, per part delsmitjans de comunicació. La periodicitat de Catalunya Cristiana fa que en elmoment que aquest número arribi als lectors probablement hi hagi hagut nousesdeveniments en un panorama polític i social mogut i canviant. Amb tot, volemfer cinc subratllats dels punts d’aquests documents eclesials que, al nostreparer, són més propositius i de futur:
1.- Iniciar de manera urgent i immediata unprocés multilateral de diàleg polític —constructiu, sincer i obert— entre elgovern espanyol i el català que permeti avançar cap a una resolució justa,democràtica i duradora d’aquest conflicte que porti a la concòrdia i la pausocial. Sabent que tot diàleg comporta negociació i per tant, renúncia parcial.Com diu el papa Francesc «és hora de saber com dissenyar, en una cultura queprivilegiï el diàleg com a forma de trobament, la recerca de consensos iacords, però sense separar-la de la preocupació per una societat justa,memoriosa i sense exclusions» (Evangelii gaudium, 239).
2.- Fer costat als presos i a les sevesfamílies i aplicar la via de la misericòrdia, de l’amnistia o de l’indult, perdesactivar la tensió acumulada en aquests darrers anys. Cal esperar també leseventuals decisions dels Tribunals europeus.
3.- Esdevenir constructors de ponts i no demurs. Que siguin escoltades les legítimes aspiracions del poble català, per talque sigui estimada i valorada la seva singularitat nacional, especialment laseva llengua pròpia i la seva cultura.
4.- Que la societat catalana faci emergir lesseves grans energies de creativitat i innovació i de proximitat als que venende lluny, de foment de l’educació i del teixit cultural i associatiu.
5.- Procurar que entre tots hi hagi uncomportament cívic i no violent, respectuós de la igualtat de les persones iproper als més vulnerables.
I repetim amb el venerable Torras i Bages: «Senyora deMontserrat, que teniu la vostra santa muntanya voltada d’oliveres, signe depau, aconseguiu per als pobles de Catalunya una pau cristiana i perpètua.»
