L’Església l’acull en els seus braços

Preparant el Via Crucis de la nostra catedral per alDiumenge de Rams, anaven arribant les aportacions dels diversos col·lectius ques’havien responsabilitzat d’aportar el seu testimoni i la seva pregària a lallum d’una de les catorze estacions. Pregar des de la pròpia realitat —sovintdura realitat— mostra com avui es repeteix el mateix camí de Jesús cap alCalvari, recorregut que fan infinitat de persones, víctimes de la inhumanitatdels seus propis germans. Tanmateix, al terme d’aquest camí apareixen brots deresurrecció.

El testimoni és de Meissa Ngom, un jove musulmà, arribat enpastera a les costes de Canàries i vingut després a les nostres Illes. Com hoha fet Maria, acollint Jesús en els seus braços baixat de la Creu, ell hatrobat en la comunitat cristiana una nova família. Vet aquí la seva pregària, apartir de la tretzena estació:

«Som del Senegal. Vaig arribar en pastera a Espanyal’octubre del 2017 després de cinc dies que durà la travessia des del meu paísfins a les illes Canàries. Som de religió musulmana.

Déu, és molt complicat estar aquí, en la mar. No tenimmenjar. Estic sofrint molt. Em costa molt sentir plorar la gent. Parlo amb tutots els dies. Déu, ajuda’m, protegeix-me, dona’m sort per arribar bé a lacosta. Conhorta els qui ploren. Dona’m fortalesa per ser força per als qui noen tenen.

He arribat sa i estalvi a la costa, ens han rescatat. No puccaminar, sostén-me. Déu, no m’abandonis. Gràcies per ajudar-me a caminar. Noentenc el que passa. Ara em porten a una presó.

Duc dos mesos pres. Déu, ajuda’m ara que estic pres. Déucompassiu, Déu misericordiós, Déu que fas justícia; Déu, Tu que ets gran i hopots tot, ajuda’m, protegeix-me i treu-me de la presó. Dona’m sort perquè qualquedia surti d’aquí i pugui ajudar la meva família, la meva dona i la meva filla. Protegeix-los.Gràcies, Déu, perquè no m’he emmalaltit, gràcies per la salut, la meva vidadepèn de Tu. Fes de mi el que vulguis.

Déu, gràcies perquè ens han amollat. I ara què? No sé onestic, no sé on anar, em trob sol i abandonat. Tinc por. Ajuda’m.

Gràcies per trobar gent que m’ajuda; gràcies, Déu, perhaver trobat un pare que m’estima i una nova família. Gràcies, Déu, de tot cor.Déu, som teu.»


Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe de Mallorca

L’àgora de l’Església a Catalunya només és possible si hi ets tu. Fes-te de la comunitat "Catalunya Cristiana"!