Qui crida a la vida consagrada? Qui la guia?

No és gens nou el que aquí exposaré, però pot ser bo revisar certes veritats, amb l’objectiu d’anar vivint-les més plenament.

Com a punt de partida, em centro en dos paràgrafs de la instrucció Caminar des de Crist: un renovat compromís de la Vida Consagrada en el tercer mil·lenni:

“La vida consagrada, com tota forma de vida cristiana, és per naturalesa dinàmica, i tots els cridats per l’Esperit a abraçar-la tenen necessitat de renovar-se constantment en el creixement, fins a arribar a la unitat perfecta del Cos de Crist.”

“Cal, doncs, deixar-se conduir per l’Esperit al descobriment sempre renovat de Déu i de la seva Paraula, a un amor ardent per Ell i per la humanitat, a una nova comprensió del carisma rebut. Es tracta d’adreçar la mirada a l’espiritualitat entesa en el sentit més fort del terme, és a dir, la vida segons l’Esperit.”

D’aquest text, n’extrec dues afirmacions:

• Els cridats per l’Esperit tenen necessitat de renovar-se constantment.
• L’Esperit condueix al descobriment sempre renovat de Déu.

En el si de l’Església existeixen varietat de formes de vida cristiana, i una d’elles és la de la vida consagrada.

Entre els membres de l’Església, n’hi ha alguns que, seguint una crida especial de Déu a través del seu Esperit, ens proposem viure la nostra vida cristiana consagrant-nos al Senyor, per mitjà del sacramental de la professió religiosa, i posant-nos al servei del poble de Déu.

Tota forma de vida cristiana comporta un dinamisme, i aquest l’hem de viure molt especialment les persones consagrades. Dit dinamisme ens obliga a renovar-nos constantment en el nostre creixement espiritual, ja que hem de tendir cap al que ens diu Jesús: que siguem perfectes com el nostre Pare celestial és perfecte (Mt 5, 48). Encara que aquesta meta sigui inabastable per ningú, és una direcció marcada pel mateix Jesús que ha d’estimular i orientar la nostra manera d’actuar.

El creixement espiritual no tan sols beneficia el consagrat que el va realitzant, sinó que també redunda en bé del seu servei al poble de Déu, ja que com més a prop estigui ell de Déu, més bé El podrà transmetre amb les seves paraules i accions, sota l’impuls de l’Esperit, i podrà convertir-se en un testimoni fascinant.

A mesura que les persones anem fent el nostre camí per la vida, la filiació divina l’hem d’anar assumint i vivint cada vegada amb més plenitud, ja que durant el nostre trajecte vital anem descobrint millor Déu i, per tant, la nostra relació amb Ell també canvia, mentre ens endinsem més en el seu coneixement i intimitat. I com a conseqüència, anem sent capaços d’estimar i donar-nos més als altres. Això, les persones consagrades ho realitzem i manifestem, a través de les obres que duem a terme dins la institució religiosa a la qual pertanyem, sent fidels al carisma rebut dels nostres fundadors.