Labors i doctrina cristiana van ser, durant molts anys, l’única formació que podien rebre les dones. Les responsabilitats a casa, amb la família, tant si algunes anaven a treballar en una fàbrica, com si no, governaven les seves vides. En comarques amb rius que procuraven cabal suficient per fer moure molins i màquines, com el Fluvià a la Garrotxa, la producció tèxtil va anar omplint d’espais fabrils els marges del riu. Dones i nens n’eren la mà d’obra més barata.

El naixement de la congregació Missioneres del Cor de Maria, a Olot, l’any 1848, va ser inspirat per la vida d’una d’aquelles dones que, en l’adolescència, feia jornals de dotze a catorze hores. Lliberada Ferrarons i Vives treballava des dels 7 anys. Va morir als 39 anys després d’una llarga malaltia. La duresa de les condicions de vida que va portar aquesta noia les va conèixer de prop Joaquim Masmitjà, el mossèn olotí que li portava les medicines a casa on jeia enllitada. La va visitar durant el seu any i mig últim de vida i va ser-ne el director espiritual. Commogut profundament per les seves vivències, que no feien més que alertar del que estaven vivint moltes altres dones, Masmitjà va fer dues coses. La primera va ser relatar tot el que havia vist i escoltat de testimonis propers a la humil obrera olotina. I, mitjançant la Nunciatura Apostòlica de Madrid, ho va fer arribar al papa Gregori XVI, que va afirmar que no dubtava gens que els seus successors elevarien Lliberada als altars. El seu procés de beatificació es va iniciar, i Benet XVI ja va fer el primer pas, declarant-la venerable el 2008.

Joaquim Masmitjà va fundar un col·legi perquè les nenes es poguessin obrir camí en la vida en condicions dignes.