El 7 d’agost al matí arribaven de Lisboa els joves de la nostra diòcesi que havien peregrinat a la JMJ.  Una mica cansats, és veritat, però molt contents i amb el cor ple de felicitat. Els van rebre els seus familiars i el bisbe Agustí a les portes de la Casa de l’església de Sant Feliu de Llobregat, d’on havien sortit una setmana abans. 

Aquell mateix dia, en calent, i més pausadament al llarg d’aquestes setmanes, els joves verbalitzen l’experiència viscuda com a quelcom d’extraordinari. Heus ací algunes pinzellades: 

“M’ha semblat espectacular! M’ha encantat veure el Papa, fer pinya amb més gent catòlica… Ho recomano 100%” (Arantxa, Castelldefels)

“Fantàstic, un regal del Senyor! Ha estat una experiència d’Església que camina, que es cansa, que pateix, que riu, que canta, que plora… Un do del Senyor!” (Iker, Molins de Rei)

“Aquesta JMJ, a més de ser un temps de descans, d’allunyar-me del soroll que provocaven les angoixes i les preocupacions que porto dins meu, ha sigut un temps de trobar-me amb un Pare i un Fill completament renovats” (Magdi, Sant Boi de Llobregat)