Moltes imatges, dades, informacions i ressons s’han fet públics aquests dies sobre el gravíssim incident succeït al lloc fronterer de Melilla, en què van morir desenes de persones i centenars van resultar ferides. Una escalada de violència i inhumanitat que malauradament ha anat creixent a les nostres fronteres en les últimes dècades.

Desgraciadament les devolucions en calent i les morts a les fronteres exteriors de la Unió Europea continuen sent una realitat quotidiana. Ara més que mai, persones que cerquen protecció són tractades com amenaces a la seguretat. Tenim exemples d’aquestes pràctiques que recorren les fronteres exteriors de la Unió Europea. Des de Melilla, Ceuta o les Illes Canàries, passant per les illes gregues, els Balcans, la frontera de Bielorrúsia amb Polònia o Calais i la frontera entre França i la Gran Bretanya. En podríem posar més exemples.

Des del Servei Jesuïta a Refugiats a Europa (JRS Europe), present en moltes d’aquestes fronteres, venim denunciant, juntament amb altres organismes internacionals i institucions, la manca de vies segures i legals per accedir al territori europeu i a la protecció internacional. Això obliga que moltes persones que fugen de la violència, la fam o els conflictes posin en risc la seva vida i la dels seus éssers estimats.

En l’Europa dels drets i els valors, quan mirem les nostres polítiques migratòries i en especial les nostres fronteres, continua prevalent la perspectiva de la seguretat per damunt de l’atenció humanitària.

L’aprovació de la directiva per donar protecció temporal a les persones ucraïneses a la UE ha estat una fita sense precedents. Quan hi ha voluntat política i una mirada comuna, veiem com es poden garantir els drets de les persones que es veuen obligades a deixar casa seva cercant un espai segur.

D’altra banda, les negociacions sobre el Nou Pacte de Migració i Asil amb prou feines han avançat pel fet que les negociacions sobre l’harmonització a nivell de la UE es troben contínuament obstruïdes pels interessos nacionals en conflicte i subjau una manca de voluntat per acollir més persones cercant protecció internacional.

No podem continuar posant pegats o respostes parcials que es veuen del tot ineficaces i que causen tant dolor i morts. Necessitem una veritable política integral que garanteixi els drets de les persones i que es prengui seriosament la diversitat que habita a les nostres societats, que són el present i el futur d’Europa.