Situada aquesta expressió dins una de les primeres pregàries del temps quaresmal, em fa pensar que probablement som de nou davant d’una Quaresma semblant a la de l’any passat, amb més normes cautelars per la pandèmia del Covid-19 i amb les necessàries restriccions que van en augment o minven segons l’estadística dels contagis. Podem dir que estam vivint una llarga Quaresma amb unes privacions a les quals no estàvem acostumats i que sí o sí hem d’assumir. L’important serà veure quin benefici personal i col·lectiu en traiem i com aquesta situació adversa pot esdevenir una ocasió de bé. La pregària quaresmal esmentada demana que «els qui hem de lluitar contra l’esperit del mal ens sentim enfortits amb l’auxili de la sobrietat». Després de la Quaresma ve la Pasqua, però quina Pasqua desitgem?
Si durant el temps de Quaresma valorem sobretot la pregària, quan la veiem tan necessària com ho és l’exercici d’una bona respiració, i més si aquesta pregària ve plena de Paraula de Déu i d’esperit evangèlic, ara se’ns hi afegeix l’aspecte comentat i tan significatiu en aquest temps de pandèmia, que és el dejuni, tant si ens ve forçat per la situació com si és assumit personalment amb llibertat. Penso en aquelles paraules de Jesús als seus deixebles quan, tornant de la missió que els havia encomanat, es queixen perquè no han pogut vèncer el mal com volien. Jesús els diu que hi ha certs «dimonis» que només es poden vèncer amb la pregària i el dejuni. Haurem de pensar amb aquests dos elements per enfrontar-nos amb les situacions de mal que ens tenen encerclats, i vèncer.
Pregària i dejuni, un binomi a integrar en el nostre caminar cristià i del qual formen part essencial. Dejuni que vol dir austeritat, renúncia, confinament, retallada, abstenir-se, privar-se, deixar de competir i abandonar l’acaparament. Per això, serà un pas important de conversió decidir-nos a cooperar i a compartir, pensant més en el bé de tots. Sabem que el dejuni considerat en si mateix no és agradable, però li donem el valor de mitjà per aconseguir un fi superior. És així que podem entendre els valors del compartir i del cooperar com a signes de l’altre gran gest quaresmal que és l’almoina. Temps difícil per parlar-ne i exigir-nos-ho quan patim una crisi econòmica en creixement, però que, al mateix temps, veiem que rebroten entre nosaltres i amb força molts signes d’amor solidari. És, doncs, a la nostra mà respondre, tant si ens acostem a la realitat més propera, com si eixamplem el cor a projectes més globals com els que aquesta setmana ens presenta Mans Unides. Deixem que allò que gastaríem amb facilitat, pensant egoistament en cadascú, ho sapiguem compartir amb generosa caritat amb qui més necessitat en té.
