L’exili de l’abat Escarré, del qual vostès van ser testimonis privilegiats, va estar només motivat per raons polítiques?
PARE PIUS-RAMON TRAGAN L’enfrontament de l’abat Aureli M. Escarré va començar amb una homilia contra el governador civil de Barcelona, Acedo Colunga, el 1959, i va culminar amb les declaracions a Le Monde el 1963. Però, d’altra banda, dins de Montserrat un grup de monjos que havíem vingut de l’estranger amb inquietuds vam portar una altra visió de la vida monàstica, no tan autoritària. Per entendre l’abat Escarré cal tenir en compte que a partir del 1936 va estar influït per les abadies de Maredsous i Maria Laach (de Bèlgica i Alemanya, respectivament), molt autoritàries. Quan el visitador de la congregació Subiaco el 1964 va constatar que la majoria de la comunitat no estàvem a favor de l’actitud de l’abat Escarré, se li va recomanar que sortís d’Espanya. Jo era amb ell a Roma quan el P. Celestí Cusi, president de la congregació de Subiaco, li va comunicar que havia de deixar el monestir. Va ser l’Església la que va donar el cop final, i no l’Estat espanyol.
PIUS-RAMON TRAGAN
“Va ser l’Església la que va donar el cop final, i no l’Estat espanyol”
PARE HILARI RAGUER No va sortir de Montserrat per raons polítiques. Quan vaig tornar a Montserrat després de la meva primera estada a Colòmbia, l’enfrontament a la comunitat estava en plena ebullició. Un monjo que després aniria a Sant Miquel de Cuixà em va definir molt bé la situació: «Durant anys hem viscut una situació contradictòria: d’una banda tenim un monestir innovador, renovador, antifranquista; i en contrast amb aquesta gran obertura, molt rígid i autoritari.» Recordo el dia que l’abat Escarré va anunciar a la comunitat la seva renúncia dient que «no havia pogut dominar els joves». Els joves érem nosaltres. Quan li va fallar el terreny segur del monestir és quan va intensificar el vessant catalanista i antifranquista. També és veritat que hi havia monjos que li demanaven que es pronunciés en contra del franquisme, començant pel P. Maur Boix, el seu secretari fidel. De fet, els grans discursos de l’abat Escarré eren del pare Maur.
HILARI RAGUER
“Quan li va fallar el terreny segur del monestir és quan va intensificar el vessant catalanista i antifranquista”
Qui va escriure realment les declaracions a Le Monde?
H.R. L’abat Escarré va comunicar a Josep Benet i Albert Manent que estava disposat a fer unes declaracions. El pare Marc Taxonera explicava que Benet i Manent s’esperaven a fora quan van veure sortir el periodista José Antonio Novais amb les mans al cap pel nivell d’atac furibund d‘Escarré. Posteriorment, Benet, Manent i Novais van suavitzar les declaracions.
