Tota la vida del Senyor va estar marcada per la seva hora: aquella hora per la qual va venir al món, aquella hora en la qual havia de donar la vida pel món. Tants moments de la vida de Jesús ens diuen que encara no havia arribat la seva hora. Avui, però, avui sí que ha arribat la seva hora. Ha arribat el moment de pujar a Jerusalem, la ciutat de David, el rei, per donar-hi la vida. Per això, la pujada a Jerusalem es converteix en epifania de la seva missió: “Hosanna. Beneït el qui ve en nom del Senyor.”
El camí de Jerusalem ens manifesta el sentit de la missió d’aquell que ve en nom del Senyor, del mateix Fill de Déu: entra a Jerusalem per dur a compliment l’obra de la seva encarnació. Per això, també, la seva entrada a Jerusalem és acompanyada d’una manifestació tan serena i clara de la seva autoritat: “Aneu al poble d’aquí al davant… digueu-li que el Senyor l’ha de menester…” Per això, encara, la seva pujada a Jerusalem fou preanunciada profèticament: “Beneït el regne del nostre pare David, que està a punt d’arribar.” Per això, finalment, la seva entrada a Jerusalem dalt del pollí guarnit fou aclamada per la multitud que estenia els mantells pel camí i el ramatge que recollien dels camps, al crit de: “Hosanna”, Déu salva!
Però el camí de Jesús, el Salvador, no acabà a les portes de Jerusalem, sinó a fora de la ciutat, després d’haver passat, però, pel seu bell mig. La multitud que l’aclamà un dia a les portes amb ramatge recollit dels camps, més tard, al centre de la ciutat —al palau del gran sacerdot i al pretori de Pilat—, li preparà, potser dels mateixos arbres d’on havia tret aquells rams, una creu. La multitud que durant la pujada a Jerusalem l’acompanyà un dia al crit de: “Hosanna”, l’empenyia un altre dia vers l’indret del Gòlgota, el lloc de la Calavera, per crucificar-lo, segurament cridant: “Crucifiqueu-lo.”
És cert que la salvació ens arribà en plenitud, quan arribà la seva hora, aquella seva hora quan Crist, abandonant fins i tot les darreres resistències, es lliurà serenament a la mort; ja des d’abans de crear el món, però, Déu havia predestinat el seu Fill a ser el nostre salvador. Per això, ara, a la fi dels temps, quan l’hora del Senyor ja s’ha acomplert, Déu l’ha manifestat a favor nostre (cf. 1Pe 1,20).
També nosaltres avui, després del camí quaresmal de preparació per a la celebració de l’hora de Jesús, ens hem posat a caminar darrera de Jesús, portant també els nostres rams i cantant: “Glòria, lloança i honor a vós, Rei, Crist, redemptor” i “Hosanna a dalt del cel”. El camí de Jesús cap a Jerusalem ens ensenya el nostre camí de seguiment humil del Senyor. Mirem, doncs, de seguir-lo humilment tot brandant no ja rams d’olivera sinó les armes de la justícia i de la pau!
