El diumenge 18 de febrer, l’Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes celebrà la festa diocesana. S’inicià l’Eucaristia presidida pel bisbe, Mons. Sergi Gordo Rodríguez, i concelebrada pel consiliari de l’Hospitalitat, Mn. Jordi Centelles Llop, i Mn. Pascual Centelles Llop, canonge prefecte de litúrgia. Participà de la celebració el diaca permanent Mn. Josep M. Folch Masdeu. També van participar-hi Jordi Jordan Farnós, alcalde de Tortosa, regidors, Junta de l’Hospitalitat, presidida per Francisco Gisbert Cases, hospitalaris, joves, alguns malalts, fidels de diferents arxiprestats de la diòcesi que cada any peregrinen a Lourdes i un bon nombre de fidels que gairebé omplien l’altar major de la catedral. Els malalts ocupaven un lloc de preferència.
Un representant de cada delegació de l’Hospitalitat, de les nou que té la diòcesi, va fer les lectures. A continuació el bisbe inicià l’homilia: “Hem llegit en l’Evangeli que ‘l’Esperit empenyé Jesús cap al desert, on passà quaranta dies temptat per Satanàs… Ha arribat l’hora i el regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la bona nova’. Però, no ens hem de quedar en el desert. Jesús marxà cap a Galilea. El primer anunci és que Déu ens estima. Bernadeta, quan se li aparegué la Mare de Déu, va dir: ‘Vaig veure la Senyora que em preguntà si volia fer-li el favor d’anar allí durant quinze dies. I jo li vaig respondre que sí. També va dir-me que no em faria feliç en aquest món, sinó en l’altre.’ Caminem cap a la Pasqua posant per intercessora la Mare de Déu. Als malalts els Senyor sempre us dona l’abraçada per seguir endavant.” Un membre de l’Hospitalitat va fer les pregàries.
En acabar la missa s’exposà el Santíssim i tot seguit la processó eucarística que va recórrer la nau central de la catedral i per la capella de la Cinta vam sortir per fer el recorregut pel claustre. Havent retornat tots als nostres llocs, el bisbe Sergi beneí primer els malalts i després tots els fidels.
Tot seguit ens vam traslladar a l’hotel Corona, on vam compartir un dinar de germanor. Com cada any després de dinar es van fer unes rifes. Com a final de festa va actuar la “Tuna Folk” amb diferents cançons i el més jove de la Tuna va cantar algunes cançons fora del repertori.
