El papa Francesc és el líder espiritual de la humanitat. Qui ho afirma és algú que el coneix molt de prop: Austen Ivereigh, periodista i biògraf de Francesc. L’hem pogut entrevistar per al número d’aquesta setmana, que dediquem en bona part al desè aniversari del pontificat del primer Papa americà i del primer Papa jesuïta.

En un món mancat de lideratges, la figura de Francesc es va fent més gran a mesura que avança el seu pontificat. De portes endins, fa passes de gegant a favor d’una Església més sinodal i col·legiada, propera i misericordiosa, menys autoritària i clericalista. Ha estat contundent a l’hora de posar ordre en les finances i el govern de la Cúria i en la greu problemàtica de l’abús d’autoritat, amb la dramàtica derivada dels abusos sexuals a menors i a dones. Ens ha ajudat a interioritzar i a viure expressions com “hospital de campanya”, “cultura del descartament”, “pastors amb olor d’ovella”, “Església en sortida”, “perifèries existencials”…

Tot això de portes endins, però és que de portes enfora ha esdevingut un líder mundial sense comparació. El novembre del 2015 una imatge va impactar el món: contradient tot consell de seguretat i de prudència, Francesc obria l’Any de la Misericòrdia des de la catedral de Bangui, a la República Centreafricana, un país dessagnat per la guerra i la corrupció. Recentment, ha viatjat a la República Democràtica del Congo i al Sudan del Sud per clamar a favor de la pau i perquè les potències occidentals treguin les mans d’aquests països africans. El 2019 no va dubtar a agenollar-se per besar els peus dels polítics del Sudan del Sud, en un acte espontani de petició de pau.

El 24 de maig del 2015 va publicar la seva segona encíclica, Laudato Si’, una invitació a tenir cura de la casa comuna i a una conversió ecològica integral. Això vol dir que la conversió no ha de ser només ecològica, basada en accions, sinó també espiritual, social i cultural. Hem de viure d’una altra manera per fer possible el futur del conjunt de la Creació.

Des del minut zero ha pregat i donat suport al poble ucraïnès, que ha entrat ja en el segon any de guerra. Alhora, ha ajudat a l’intercanvi de presoners mentre manifestava la voluntat de visitar Rússia per tal de reunir-se novament amb el patriarca Kirill.

Bona part de les reticències contra Francesc no són per qüestions doctrinals, ho són per la seva crítica ferotge a la corrupció, al poder del diner, a les estructures de pecat que afavoreixen la injustícia social, a la cursa armamentística, al rebuig dels més vulnerables: gent gran, immigrants, refugiats… Per la seva la crítica a una societat que descarta la vida a l’inici, amb l’avortament, i al final, amb l’eutanàsia, i que veu com el Mediterrani s’omple de cadàvers davant la impassibilitat dels governants.

El papa Francesc és un líder espiritual per a una humanitat ferida i mancada de referents, i per això el que fa i diu cou i causa ferida en alguns. Nosaltres, però, ens atenim al que diu el P. Agustí Borrell, vicari general de l’orde del Carmel Descalç, en la seva columna d’opinió: “L’acceptació filial del Papa que hi ha al capdavant de l’Església en cada moment és essencial per a la comunió entre els cristians i per poder donar testimoniatge d’unitat i de caritat, elements característics del missatge evangèlic.” En comunió amb el papa Francesc!