L’obertura oficial del Sínode Amazònic per part del papa Francesc correspon a un fet sense precedents al Vaticà. No només per la rellevància dels temes que conformen l’agenda sinodal, sinó també pel vestit i color que els pobles indígenes aporten aquests dies als carrers del Vaticà i de Roma.

Les plomes guarneixen els torsos i les fines canyes de bambú esdevenen accessoris distribuïts per tot el cos. Els rostres, pintats amb diferents figures que representen l’estat d’ànim i la concentració amb la qual assumeixen aquest moment històric.

Durant aquests dies, el contrast d’una ciutat amb predomini eclesial es barreja amb aquells vestits portadors d’una saviesa ancestral que avui participa en el diàleg per a la defensa i la protecció de la delicada salut de l’Amazones.

“L’únic que ha demostrat que té temps per escoltar-nos és el papa Francesc. Per això ens presentem així, amb respecte”, assenyala Jeremias Mura, líder de la comunitat indígena Mura del Brasil. Aquest líder, a més, destaca que la participació activa de setze pobles amazònics del seu país al Sínode els fa una sola veu que, a l’uníson, planteja la funció de l’Església catòlica amb els pobles originaris per a la defensa de l’enorme biodiversitat que acull la regió.

Alhora, les reunions complementàries al Sínode es fan a la “Tenda de la Casa Comuna”, lloc on els representants indígenes presenten una radiografia de la situació general de l’Amazònia a través de diferents trobades organitzades amb el suport del Vaticà. Un espai d’utilitat vital per al diàleg i l’exposició de les principals amenaces que afronten per la intervenció de les maquinàries del desenvolupament. Agroindústria, desforestació, mineria i les conseqüències ambientals de les hidroelèctriques, són els llocs comuns d’una crisi ambiental que s’incrementa amb els anys.