Tots recordem el relat de Joan 4,1-26 en el qual Jesús es troba amb una dona samaritana i, tot parlant, Jesús li diu que cal adorar Déu “en esperit i en veritat”. Aquesta és un dels punts que volgué subratllar la reforma litúrgica del Concili Vaticà II, purificant la litúrgia d’alguns elements que havien quedat desfasats o que podia semblar que tingués quelcom més d’emotiu o fins i tot escènic. L’objectiu de la reforma litúrgica —que ja va començar a caminar a finals del segle XIX amb el moviment litúrgic— era tornar a les fonts i que per mitjà de l’ars celebrandi, hom entrés en el misteri de Déu.
Cal recordar que la litúrgia és l’obra de la redempció de Jesucrist en acte, l’obra del seu sacerdoci (SC 5-7), l’actualització del seu únic Misteri Pasqual per obra de l’Esperit Sant, que ens santifica, ens dona la gràcia per tal de configurar-nos cada dia més a Jesucrist. En la litúrgia donem glòria a Déu i el poble cristià se santifica per mitjà dels sagraments.
Dic tot això perquè aleshores entendríem el que estem fent: la litúrgia no són solament normes, rúbriques, vestits, etc. sinó que tots aquests elements ens han d’ajudar a entrar en el misteri de Déu. Tant de bo que en la celebració de l’Eucaristia, per exemple, ens abrusés el cor en sentir la Paraula de Déu, ens quedéssim meravellats i emocionats quan rebem el seu Cos i la seva Sang. Molts elements de la litúrgia —molts dels quals són desconeguts per la gent— faciliten aquesta comunió amb Déu.
Poso un exemple, perquè ens n’adonem: quan a l’Evangeli escoltem sovint “en aquell temps…” ara és un “hodie”, avui, torna a succeir. Que quan se’ns diu que “avui ens ha nascut un Salvador” per Nadal, torna a succeir; que quan se’ns digui el dia de Pasqua “avui és el dia en què ha obrat el Senyor…” de debò és així. Un altre exemple el trobem en la pregària eucarística primera, l’anomenat “Cànon Romà”: en ell hi ha una frase pròpia per al Dijous Sant: “Ell, abans de patir la seva passió i la de tots, això és, avui..:”, ens hauria de tocar el cor i no restar indiferents. El Senyor és present en la celebració litúrgica, en el seu poble; estem en comunió amb ell. Aquesta és la grandesa de la litúrgia, que és obra de Jesucrist i que influeix a l’Església, el seu cos. No estem fent una representació d’una cosa passada o un mer simbolisme, sinó una actualització, una anamnesi, un memorial de l’únic Misteri Pasqual de Jesucrist.
Demanem als nostres pastors, sobretot, que ens ensenyin aquests detalls, que ens ajudin a estimar i a valorar la litúrgia per tal de reconèixer les meravelles del Senyor.
