La litúrgia és de summa importància per a la vida espiritual dels qui formem l’Església, ja que en la litúrgia celebrem la fe de l’Església.
En primer lloc, tenim els sagraments, particularment l’Eucaristia, però no podem deixar de banda altres formes litúrgiques de professar la nostra fe i d’alimentar la nostra espiritualitat, com, per exemple, amb el res de la Litúrgia de les Hores, que és una autèntica escola de pregària.
L’Ordenació general de la Litúrgia de les Hores, en el n. 1, ens diu que “la pregària pública i comunitària del poble de Déu figura, amb raó, entre les comeses principals de l’Església”. Per això la pregària de la Litúrgia de les Hores no para mai de realitzar-se, des d’un confí a l’altre de la terra. És la pregària perenne dels membres de l’Església, per a la santificació de totes les hores del dia i de la nit, és a dir, de tot temps.
La mateixa ordenació ens diu que quan els fidels som convocats i ens reunim per a la Litúrgia de les Hores, unint els nostres cors i veus, visibilitzem l’Església que celebra el misteri de Crist (n. 22). Per tant, cal preparar i celebrar amb molta cura aquesta litúrgia, perquè la nostra pregària sigui la celebració del misteri de Crist.
Pel que fa al fet que l’Església es preocupa de la vida espiritual dels seus fidels, ella ens recorda que “és veritablement desitjable que la Litúrgia de les Hores penetri, animi i orienti profundament tota la pregària cristiana, es converteixi en la seva expressió i alimenti amb eficàcia la vida espiritual del poble de Déu” (Laudis canticum, 8). Per tant, agraïm a la Litúrgia de les Hores l’aliment espiritual que ens proporciona, i el sosteniment per a la nostra pregària personal.
La Sacrosanctum concilium ens diu als religiosos: “Els membres de qualsevol Institut d’estat de perfecció que, en virtut de les constitucions, resen alguna part de l’Ofici Diví, fan pregària pública de l’Església” (n. 98). I afegeix de quina manera hem de pregar amb la Litúrgia de les Hores: “Que tots aquells que resen l’Ofici, bé sigui en cor, bé sigui en comú, acompleixin la funció que se’ls ha confiat amb la màxima perfecció, tant per devoció interna com per la manera externa de procedir” (n. 99).
De ben segur que si vivim internament l’espiritualitat que ens proporciona l’Ofici Diví, també hi estarà en consonància la manera externa de celebrar-lo, i ho manifestarem amb una celebració digna, atenta i fervorosa.
