El mes de febrer passat el Consell de ministres va aprovar el Projecte de Llei de Famílies amb l’objectiu últim, tal com s’anuncia, de reconèixer les situacions familiars diverses existents a Espanya, millorar-ne la protecció social i garantir el dret a la conciliació de la vida familiar i laboral.

El teló de fons que ha propiciat aquesta iniciativa és conegut i patit per tots: les grans dificultats per formar una família al nostre país. I és que, a l’infrafinançament de les polítiques de protecció social de les famílies, cal sumar-hi l’evolució i els canvis importants esdevinguts en la nostra societat en les darreres dècades en l’àmbit de la família. Però aquests canvis no han vingut acompanyats d’una aposta decidida per la família, espai en què els membres creixen i es desenvolupen, sobretot en la cura dels menors. Sabem, i la recerca així ho demostra, que la família és el millor espai de creixement, però, també pot ser el pitjor, si apareix negligència, abús i violència. Per això són tan necessàries les mesures de protecció en famílies fràgils i vulnerables.

Aquest Projecte proposa més prestacions per criança i més protecció a les famílies monoparentals, a les famílies nombroses, a les famílies migrants, a famílies amb persones amb discapacitat, proposa més drets per a les parelles de fet i projecta ampliar el llindar d’accés al Fons de Garantia de Pagament d’Aliments.

Es tracta d’una iniciativa sense dubte positiva, donat que amb ella es posa de manifest una necessitat urgent de protecció de les realitats familiars diverses de la nostra societat. Només resta esperar que finalment vegi la llum. Dit això, pensem que necessitarà una reflexió més profunda i un procés molt més complex de futur que elimini les desigualtats actuals. La igualtat econòmica i social podrà aconseguir-se en la mesura en què la reflexió comenci per atorgar el mateix reconeixement jurídic als models familiars diversos a tot nivell. Cuidar i protegir les famílies és invertir en la salut mental de la població.