A les Lletanies Lauretanes del Rosari es diu “Reina dels confessors” i la majoria entén per “els confessors” aquells sacerdots que escolten les confessions dels fidels en el sagrament de la Reconciliació. Però, és aquesta la intenció d’aquesta lletania o més aviat n’hem reduït el sentit al qual es refereix?

A la Bíblia, Paraula de Déu i fonament de la nostra fe, el verb “confessar” el trobem en la versió castellana de Mateu 10,32: “A todo el que me confiese delante de los hombres, yo también le confesaré a él delante de mi Padre que está en los cielos.”

O a la carta de sant Pau als Romans (10,9) també hi trobem: “Si amb els llavis confesses que Jesús és el Senyor i creus en el teu cor que Déu l’ha ressuscitat d’entre els morts, seràs salvat.”

Podem comprovar com en aquests versets el verb “confessar” es pot intercanviar amb els verbs “declarar” o “reconèixer”. És a dir, que la lletania no pretén conduir-nos a dir que Maria és Reina dels confessors, sinó que realment va adreçada a tots aquells que confessen la fe.

El que podria semblar un petit detall gairebé sense importància té, en canvi, una rellevància més gran de l’aparent: si demanem només pels confessors ho fem per una part dels que confessen la fe; si ho fem pels que confessen la fe ho estem fent per tots els cristians, inclosos nosaltres mateixos.

Per tant, aquesta confusió tan estesa podria corregir-se formulant la lletania com a “Reina dels que confessen la fe”. I, reitero i insisteixo, que per descomptat aquesta formulació inclouria també els sacerdots confessors. Però, sens dubte, ens ajudaria a ser més conscients de la nostra responsabilitat en la confessió de la fe.