La carta als Gàlates és un escrit apassionat de l’apòstol Pau, que està profundament preocupat perquè ha sabut que els cristians d’aquella comunitat estan a punt de sotmetre’s a la Llei de Moisès. Segons l’apòstol, es tracta d’un greu error, que suposa menysprear l’obra salvadora de Crist i renunciar a la llibertat que ell ha ofert a tothom amb la seva mort i resurrecció.

Crist ha alliberat els creients de totes les realitats que captiven amb facilitat el cor humà fins a esclavitzar-lo (riqueses, afany de poder, etc.). Encara que pugui semblar paradoxal, fins i tot la Llei forma part d’aquest conjunt d’elements dels quals calia alliberar-se. La Llei havia estat donada per Déu al seu poble elegit, i era un instrument útil i positiu, però pertany a un règim ja superat, i després de Crist no té sentit fonamentar la vida creient en el compliment de normes i preceptes.

Al mateix temps, Pau recorda que la llibertat cristiana no té res a veure amb el llibertinatge o l’egoisme. La llibertat veritable es manifesta en l’amor i el servei. L’apòstol assegura que tota la Llei es resumeix en un sol manament: “Estima els altres com a tu mateix” (Gàlates 5,14). Qui ho posa en pràctica compleix tota la Llei. El missatge cristià és un anunci de llibertat, però no una llibertat purament exterior i individualista, sinó la que busca el bé dels altres i està basada en l’amor i la veritat. Jesús ho formula de manera lapidària a l’evangeli: “La veritat us farà lliures” (Joan 8,32).