En una societat “líquida”, com molts avui la contemplen, serà necessari plantejar-se, dins el procés de conversió de retorn a l’Evangeli, com podem aportar elements positius, ferms i convincents, per ser fidels al projecte que Déu té sobre cadascun de nosaltres i que es desprèn de tot el que diu i fa Jesús. Per això, si som conscients del que succeeix a escala mundial i en el nostre entorn més immediat, algú ha dit que potser hauríem de tornar als deu manaments per assegurar una ètica de mínims i donar una certa “solidesa” al comportament personal i a la convivència humana.
Avui les societats necessiten uns principis comuns i estables que siguin assumits per tothom i que ajudin a promoure la dignitat humana, el bé comú, i siguin un referent per a la seva dimensió transcendent. Ho llegim a la Bíblia i sobretot a l’Evangeli, quan, termes com “llibertat” i “aliança” seran els que protegeixin els drets més elementals contra qualsevol forma d’atropellament. Són els qui expliquen el sentit de la Pasqua com a memorial de la llibertat i l’aliança amb Déu.
Jesús dona sentit complet a la llei quan hi posa com a fonament l’amor. Per això, haurem d’assegurar el creixement necessari cap a la maduresa cristiana quan passem de la llei escrita a la llei del cor. Jesús ens ho fa veure en la seva trobada amb un jove ric al qui li recorda el compliment de la llei, però a la vegada li proposa viure-la a fons amb la crida personal fins a dir-li “Si vols ser més perfecte…” Ho completa amb l’oferta de conversió a Ell quan li diu “Vine i segueix-me”. Per això, els deu manaments —la llei— ens serveixen si hi afegim el complement que Jesús hi posa, el referent de l’amor.
