Les persones ens atansem a Jesús amb la necessitat de veure’ns alliberats del pecat, de la dinàmica que ens allunya de l’amor i la providència del Déu que ens crea i guia en aquest món. La llibertat, aquesta és una de les claus de la nostra existència.

L’encontre de la persona que volia demanar a Jesús el camí de la vida és una manera de manifestar aquesta set de llibertat del pecat, de transformació per estimar el proïsme. Jesús li recorda els manaments bàsics de la llei de Déu. Fixem-nos que només li indica els preceptes relatius al tracte amb el proïsme (si seguim la dinàmica literària de l’evangelista sant Marc, perquè per a ell, Jesús ja sap que aquell home estima Déu, almenys formalment). Li cal transcendir paradoxalment aquesta creença tan superficial per una de més completa i integral. El repte del cristianisme és el repte de la llibertat, fins i tot de formulismes que poden ajudar-hi en part, però que ni són essencials a la fe cristiana ni són intocables. És el repte també de la pobresa espiritual; un camí difícil i estret, si el considerem només des dels esforços naturals nostres.

La dificultat que assenyalen els deixebles per entrar al regne de Déu rau en el fet que la màxima pobresa que proposa Crist és el desproveïment de les nostres seguretats i dels nostres prejudicis, per acollir l’obra que Déu Pare vol inaugurar constantment en la humanitat des del moment en què s’ha iniciat aquest instant de la història, el Nou Testament, que va des del naixement de Crist fins a la seva vinguda gloriosa a la fi del temps.

La radicalitat evangèlica, doncs, és una obertura de llibertat, d’alliberament, de presència plena i transformadora de l’única riquesa que és Déu mateix en la persona de l’Esperit Sant. Deixar-ho tot per causa de Jesús és la porta al coneixement de l’Esperit Sant i l’accés a la vida eterna, al món esdevenidor promès en les Escriptures.

Heus ací, doncs, el singular atractiu que té l’evangeli de Jesucrist: és una religió de transformació moral i espiritual, és una obertura a les oportunitats que Déu provident ens aporta, és una aposta pel regne de Déu que emmotlla el món al voler de Déu i ens obre l’esperit al misteri de l’amor misericordiós de nostre Senyor.

Llibertat, perdó, radicalitat, transformació, vida, oportunitats noves i renovadores… heus ací l’oferta que Jesucrist ens continua fent, més enllà del temps i de l’espai, des del si de la divinitat mateixa. Escoltem la seva crida, confessem el seu amor, i que necessitem la seva gràcia per ser persones lliures, persones que estimen.