L’any 1079, en un turonet envoltat de bosc, el bisbe de Girona va consagrar una petita església. La trobarem en el camí vell que porta a Tossa des de Lloret de Mar, a uns quatre quilòmetres terra endins.

Aquell petit temple mil·lenari, conegut avui com l’ermita de la Mare de Déu de les Alegries —li havien dit abans església Vella o de la Mare de Déu antiga—, va ser la llavor de Lloret. Al voltant seu hi havia els masos i les cases de camp, que són l’origen de la vila, d’aquella vila que vivia del conreu dels trossos, una vida totalment de pagès. Al costat de l’ermita de les Alegries, el poble va tenir el seu primer cementiri.

El primer diumenge després de Reis, se celebra a l’ermita de les Alegries la festa del Traginer, que retorna al llogarret l’esperit festiu comunitari.