“Com a llucmajorers i amics del Toni de sempre, que Llucmajor li hagi dedicat un carrer ens emociona i ens fa sentir orgullosos com a poble”, comenta Coloma Ramon, amiga del bisbe Toni Vadell des de la infància. “Sempre es va sentir molt llucmajorer; duia Llucmajor al cor i sempre participava en les festes, com sa festa de Reis, on no va deixar de venir mai.”
Així, amb motiu del primer aniversari de la mort del bisbe Toni Vadell, als 49 anys a causa d’un càncer de pàncrees, el seu poble li ha dedicat un carrer que va des de la plaça fins a la parròquia, “a prop del parc on naltros jugàvem de petits”, recorda Coloma, i que es va inaugurar el divendres 10 de febrer.
Però la celebració més emotiva va ser el mateix 12 de febrer, dia del primer aniversari de la mort, quan la família i els amics més propers s’han aplegat al santuari de Nostra Senyora de Gràcia, on reposa el bisbe Toni. La missa ha estat presidida pel bisbe auxiliar de Barcelona, Sergi Gordo, i concelebrada per Mn. Jaume Puigserver, franciscà de Mallorca, i Mn. Miquel Àngel Fontera, rector de Llucmajor.
“Ha estat una missa molt emotiva i entranyable per recordar-lo i tenir-lo ben present”, comenta Coloma Ramon. “Sempre el tenim molt present, el seu llegat és enorme, ens ha deixat molta tasca pendent, ens ha unit molt, seguim el seu llegat”.
El germà del bisbe Toni, el Joan Vadell, va fer entrega a la parròquia de Llucmajor del bàcul del qui fou bisbe auxiliar de Barcelona, tal com havia deixat escrit en les seves últimes voluntats. El bàcul, prèviament, el va emprar el bisbe Sergi durant la missa.
El dia de Santa Eulàlia de l’any passat va morir el bisbe Antoni Vadell, als 49 anys d’edat, a causa d’un càncer de pàncrees. La seva mort, no per esperada, va causar menys impacte en totes les persones que el van conèixer, i en el conjunt de l’Església diocesana de Barcelona i de Mallorca, d’on era originari.
Perquè encara que va estar poc més de quatre anys com a bisbe auxiliar de Barcelona (va rebre l’ordenació episcopal el 9 de setembre del 2017 a la basílica de la Sagrada Família), va ser temps més que suficient per deixar una profunda petjada en totes les persones i col·lectius que el van conèixer. Els àmbits pastorals en què més va treballar van ser els de la catequesi i l’evangelització, cosa que el va fer molt proper i accessible a tothom, especialment als joves.
