La matinada del 8 de gener va morir a Salamanca en Lluís Magriñà i Veciana, jesuïta, als 76 anys, sobtadament, després d’una llarga trajectòria de servei com a prevere de la Companyia de Jesús. El P. Magriñà fou una persona d’una espiritualitat senzilla, gens complicada, amb una gran inclinació cap al servei.

Va entrar al noviciat de la Companyia de Jesús l’any 1966 a Raimat, a la comarca del Segrià, i va iniciar la seva formació amb els estudis d’Humanitats i Filosofia a Sant Cugat. Ja vivint al barri de Collblanc de l’Hospitalet va començar a vincular la seva experiència de seguiment de Jesús amb l’atenció als més pobres. El seu cor es va enamorar de l’Àfrica. Va estar tres anys al Txad i es preparava per ser-hi destinat, però va haver de tornar per temes de salut.

Un cop a Catalunya tot seguint el seu interès pels més desfavorits va començar amb altres companys la Fundació Intermón. El Lluís en va ser l’inspirador i el primer director. Més endavant va impulsar també la Fundació Jesuïtes Educació. Posteriorment el P. General, aleshores el P. Peter-Hans Kolvenbach, li va encomanar la direcció del Servei Jesuïtes Refugiats (JRS), la xarxa internacional de suport als refugiats i desplaçats. Més endavant fou Provincial de la Companyia de Jesús a Catalunya i ja aquests últims anys, director del centre internacional d’espiritualitat Cova Sant Ignasi de Manresa. Just feia uns mesos que havia deixat aquest càrrec i s’havia desplaçat a Salamanca per preparar, com deia ell, «el començament de la Tercera Edat».

El  Lluís fou un home d’una gran senzillesa i bondat. Tenia una visió molt ampla dels problemes i alhora sabia atendre,  des d’una gran pau, les persones que es trobava a la vida. Era un seguidor de Jesús enamorat de la seva persona i de la causa de l’Evangeli. I ho feia amb discreció, sense fer soroll, escoltant, intuint i pregant. Per ell, el centre de la seva relació amb Déu era la celebració del memorial de Jesús (l’Eucaristia). I em deia que cada dia li veia més sentit.

Era un gran conversador, com ho va ser sant Ignasi. Creia en el diàleg, en la conversa amistosa, en l’escoltar i ser escoltat. I alhora, imaginar respostes estructurals als grans problemes de la humanitat. Perquè no n’hi ha prou amb la bona voluntat individual, encara que necessària: cal crear respostes d’avui als problemes d’avui. I sovint això passa per institucions. Intermón o Jesuïtes Educació en són un exemple.

Creia en el diàleg, en la conversa amistosa, en l’escoltar i ser escoltat

I també ho sabia combinar amb el dia a dia. Li agradava cuinar, fer les feines de casa, tenir cura dels detalls i de les persones que l’envoltaven. Era un entusiasta de la natura, del mar, de la muntanya i de les trobades amb familiars i amics.

Agraïm a Déu la presència de tants testimonis que ens ajuden a viure el nostre compromís. I el Lluís en fou un. Ens va ensenyar amb la seva vida què significa «En tot estimar i servir» (sant Ignasi).

El funeral tindrà lloc el proper dissabte 14 de gener a les 10:30h a la Basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona. Dissabte dia 21, a les 17:00h hi haurà també un funeral a Manresa.