En una entrevista concedida al programa El matí, de Ràdio Estel, el periodista Pol Marsà ha conversat amb el portaveu del despatx d’advocats Cremades & Calvo Sotelo, Diego Solana. El bufet va ser l’escollit per la Conferència Episcopal Espanyola per fer una investigació independent dels casos d’abusos sexuals en el si de l’Església, que es remuntarà als darrers 60 anys. L’entrevista ha tingut lloc poques hores abans que el despatx d’advocats presentés la llista de membres del grup de treball, en el qual hi ha noms com Pedro Strecht, responsable de la investigació a l’Església portuguesa; els advocats Martin Pusch i Ulrich Wastl, del despatx que va dur a terme la investigació a Munic.
Quins experts conformaran l’auditoria d’investigació?
Hem incrementat el nombre de persones que integren el grup de treball. La finalitat és no limitar-nos únicament a perfils jurídics, com pot ser el meu, per exemple, sinó també incloure altres persones de les àrees de les ciències socials com la psiquiatria, la victimologia, persones expertes en els protocols internacionals en matèria de drets humans, persones que han estat vinculades a grups de treball internacionals en la protecció de la infància i persones també d’altres jurisdiccions d’altres països.
Parlem d’un equip multidisciplinari, que tingui la capacitat d’abordar una mateixa qüestió des de diferents punts de vista per ser capaços d’entendre des de cadascuna d’aquestes perspectives què és el que realment pot ser significatiu i què cal tenir en compte.
Exactament. Jo penso que d’alguna manera el que intentem és complementar-nos tots en aquelles tasques en les quals tenim més experiència i en les quals podem aportar més per solucionar aquest problema tan terrible que estem abordant ara mateix en el si de l’Església catòlica.
Una de les claus d’aquesta auditoria serà la capacitat de connexió i d’empatia amb les víctimes a les quals s’hauran d’apropar? Que confiïn en els membres d’aquesta comissió per explicar el que van viure?
Hem obert diferents canals de comunicació amb les víctimes: poden venir al despatx, ens poden escriure un correu electrònic, ens poden trucar… les persones que han estat víctimes d’abusos han de ser al centre i se les ha de tractar amb el màxim respecte, la màxima professionalitat i, sobretot, no revictimitzar-les. La revictimització és que, d’alguna manera, cada vegada que recorden aquelles terribles situacions que van viure, fins i tot si va passar fa moltes dècades, aquest dolor, aquest trauma el reviuen i el pateixen molt. Per això cal actuar amb molta professionalitat i amb persones expertes en la matèria.
“Les víctimes d’abusos han de ser al centre i se les ha de tractar amb el màxim respecte, la màxima professionalitat i no revictimitzar-les”
Hi ha també la voluntat de guanyar la confiança d’associacions com Infància Robada, que no vol col·laborar amb l’auditoria perquè no hi confia?
Nosaltres tenim tots els canals oberts i totes les persones que hagin estat víctimes al llarg de la seva vida en el si de l’Església catòlica hi estan convidades, però també volem ser molt respectuosos amb aquelles persones que pels motius que sigui no vulguin contactar amb nosaltres. No busquem la legitimitat del grup de treball, no creiem que l’objecte del treball sigui la identificació de les víctimes. D’alguna manera, legitimar la nostra feina a través de parlar amb moltes víctimes. Nosaltres som aquí per ajudar. Entenem que hi hagi persones que pels motius que sigui, i que són molt legítims, considerin que no volen parlar amb nosaltres i això ho hem de respectar, tant associacions com persones que hagin patit tant de dolor dins de la seva ànima, sota tantes capes emocionals que considerin que no volen parlar-ne. En molts casos, persones que han patit aquestes situacions tan tràgiques no ho expliquen ni als seus familiars. Cal ser molt respectuós. Nosaltres hi som i volem ajudar, però per descomptat que a aquelles persones que considerin que no som l’equip adient o que prefereixin no parlar amb nosaltres, no podem més que expressar-los el nostre màxim respecte.
“Entenem que hi hagi persones que no volen parlar amb nosaltres i això ho hem de respectar”
En l’equip, hi ha persones que han participat en processos semblants. Per exemple, a Alemanya o Portugal, que poden ser d’una gran ajuda perquè saben el que implica posar en marxa una investigació d’aquestes característiques.
En efecte, quan vam decidir crear l’equip de treball, vam veure que hi ha països que ens porten 10, 20 anys d’avantatge en aquest tipus d’investigacions i, per tant, comptar amb persones com són els advocats alemanys que han dut a terme investigacions a la diòcesi de Munic o la diòcesi d’Aquisgrà, o que fa uns mesos que treballen a Portugal… en definitiva, tot això ens enriqueix molt i ens ajuda molt a aprendre dels encerts. Ens enriquim de les experiències directes que s’han fet en altres països.
Fins a quina data es pot investigar? Hi ha un límit per delimitar el camp?
Molta gent que ha nascut abans de l’any 1940 es troba en els darrers anys de la seva vida. Si hi ha persones que abans d’aquella data hagin patit abusos i que desitgin comptar amb la nostra ajuda i suport, per descomptat que recollirem el seu testimoni en l’informe corresponent.
Per fer aquests informes hi ha moltes dades que surten als mitjans de comunicació, per exemple les investigacions que ha fet el diari El País, hi ha tot el treball que han fet les diòcesis espanyoles. Són dues línies d’investigació que abordareu des d’aquest grup de treball al llarg de l’any vinent?
Hi ha tres objectius principals de l’informe en el qual estem treballant. El primer és conèixer tota la veritat, el segon és valorar com han funcionat els protocols de les diòcesis, dels ordes religiosos, de les associacions d’índole catòlica i, en darrer lloc, la no-reiteració d’aquest tipus de conductes.
Conèixer la veritat, apropar-se a la veritat comprèn tot allò a què puguem accedir, tots aquells testimonis que puguem recollir, de manera que en els informes que són públics tot això ho puguem incorporar al nostre, fins i tot les denúncies que ja han anunciat que han rebut les diferents diòcesis. En aquest primer aspecte d’assolir la veritat, estem treballant amb tothom i tots aquests testimonis es recolliran al nostre informe.
“Hi ha tres objectius principals: conèixer tota la veritat, valorar com han funcionat els protocols i la no-reiteració d’aquest tipus de conductes”
Com serà la relació amb la comissió que posarà en marxa el Defensor del Poble o amb el que pugui passar al Parlament de Catalunya, que també planteja la possibilitat d’una comissió d’investigació?
Hi haurà una cooperació total. Nosaltres no estem competint amb ningú. El que volem és aconseguir aquests tres apartats: assolir la veritat, revisar, auditar la política que es duu a terme a les diòcesis, als ordes religiosos, a les associacions catòliques per intentar ajudar-los que ho facin millor i promoure la no-reiteració en el futur. Aquest és realment el nostre objectiu. Creiem que és un objectiu compartit amb el Defensor del Poble i els treballs que segur que seran excel·lents en altres òrgans de poder de l’Estat o les associacions privades que també ho estan fent. Per part nostra, col·laboració total i ajudar-nos els uns als altres. Aquesta és la nostra metodologia de treball.
En el camí legal que es pugui recórrer arran de la investigació, els qui participeu d’aquesta auditoria tindreu també algun tipus de paper o la vostra funció és només fer el retrat del que hi ha?
El nostre paper realment és fer el retrat perquè no és competència nostra assolir la veritat judicial ni dur a terme les investigacions. Això correspondrà més a la Fiscalia, a les mateixes víctimes o a les autoritats públiques que seran les que duguin a terme aquestes investigacions i als jutges dictar les sentències corresponents. Nosaltres ens centrarem en els tres apartats anteriorment esmentats.
“No és competència nostra assolir la veritat judicial ni dur a terme les investigacions”
No està previst, doncs, a partir de la detecció de casos en els quals hi hagi un possible recorregut legal que vostès emprenguin aquest camí.
No, no seria realment el nostre objectiu, no és l’objecte del nostre encàrrec perquè podríem incórrer en un conflicte d’interessos. Creiem que d’això se n’han d’encarregar altres professionals: els jutges, els fiscals, altres advocats, els poders de l’Estat… els que haurien d’intervenir.
Hi hauria la possibilitat que féssiu una anàlisi, quantificacions d’un possible rescabalament per la via econòmica del possible mal causat, per exemple?
Nosaltres abordarem algunes qüestions. Per exemple, el tema de la responsabilitat, on hi haurà un apartat extens que tractarem des del punt de vista del dret espanyol, des del punt de vista del dret anglosaxó, per intentar establir uns paràmetres que després correspondrà als jutges o a les persones que hagin patit abusos o a l’Església catòlica o a qui correspongui emprar-los o no. Però nosaltres intentarem fer de la millor manera possible la nostra feina i per descomptat aquest tema l’abordarem des del punt de vista del dret espanyol i també des del punt de vista d’altres ordenaments jurídics d’altres països del nostre entorn.
Des del punt de vista de l’ordenament espanyol, aquesta és una relació causa-efecte que és fàcil de relacionar?
No és la mateixa responsabilitat, per posar un exemple, la d’un bidell que treballa en una basílica o la d’un porter que treballa en alguna associació religiosa, que la responsabilitat que pogués tenir una persona de l’alta jerarquia catòlica o un sacerdot. Totes aquestes qüestions les abordarem. Un altre exemple: imagineu el professor de gimnàstica que treballa en un col·legi religiós. En aquest cas, les conseqüències jurídiques seran unes altres.
La nostra metodologia és ser molt respectuosos amb la privacitat. És un tema que ens amoïna molt, i amb la presumpció d’innocència. La nostra intenció, amb l’informe que es faci públic, és mantenir la privacitat de les persones sense perjudici que després, si fos necessari o fóssim requerits per alguna autoritat pública o de l’Estat, s’hagi de posar en mans de la justícia. En qualsevol cas, intentarem preservar la presumpció d’innocència i la intimitat de les persones, particularment de les persones que han patit abusos al llarg de la seva vida.
“La nostra metodologia és ser molt respectuosos amb la privacitat”
També intentaran establir el nivell de relació que tenia l’Església amb cadascun dels casos?
L’objecte de l’auditoria també abastarà l’actitud, les conductes, de les més altes autoritats de l’Església catòlica. Per tant, per posar un exemple, si fa 40 anys, hipotèticament, la política de l’Església en matèria d’abusos, era limitar-se a traslladar un victimari, un possible agressor, a una diòcesi diferent, això també ho indicarem, per descomptat.
