Diu el salm: “La pedra que rebutjaven els constructors ara corona l’edifici…” Tot el contrari del que practicava l’insigne arquitecte i constructor Josep Maria Jujol, que les aprofitava totes, no només les pedres, sinó tota mena de materials de rebuig, per transformar-los en art, en el seu estat més pur, “i ara els nostres ulls se’n meravellen”, com continua dient el llibre dels salms.
L’Obra de Jujol a Vistabella és la magnífica exposició que mostra com l’arquitecte tarragoní Josep Maria Jujol i Gibert va concebre i edificar l’església del Sagrat Cor de Vistabella, nucli pertanyent al municipi de la Secuita, la joia jujoliana integral, atès que és l’única obra projectada i acabada pel mestre modernista.
A l’interior del temple es pot admirar aquesta exposició comissariada per Roger Miralles Jori, director de l’escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la Universitat Rovira i Virgili (URV), que romandrà oberta al públic fins al 15 de desembre, visitable els caps de setmana i festius, de 10 a 14 h. De dilluns a divendres, amb reserva a: aj.secuita@altanet.org o al telèfon 977 611 454.
Se’ns brinda l’incomparable oportunitat de conèixer el valor d’aquesta obra de característiques excepcionals, just quan s’acaba de celebrar el centenari de la construcció del temple del Sagrat Cor i es commemora el 75è aniversari de la mort de Jujol.
A l’exposició, es poden veure diversos dibuixos que descriuen com Jujol pensava fer l’església, els canvis introduïts i l’evolució de l’obra en general. En destaca un recull de dibuixos inèdits que Jujol Jr. va donar.
Com indica Roger Miralles, “s’explica aquesta obra rellevant i la vigència de la seva arquitectura”. Afegeix que qui visiti la mostra “podrà copsar i interpretar tot allò que ha vist en contemplar l’església, a través de la documentació i disseny” que s’exhibeix en una gran taula a la nau central.
També s‘hi exposen tres maquetes construïdes per l’estudiant d’arquitectura de la URV, Sadibow Sow, en les quals es veu l’evolució del projecte de Jujol, que va tenir el punt de partida en la primera maqueta corresponent a l’encàrrec de bastir una capella per al cementiri de la Secuita, que no es va executar mai, “per aconseguir una església amb nau central, de creu grega i marcant les capelles laterals gràcies a uns arcs lobulats que fan de separador”, comenta Miralles.
Jujol va concebre una església a partir d’un quadrat en planta, va destruir la cantonada per posar-hi l’entrada, va concebre l’estructura per dibuixar dins el quadrat girat una creu i el va alçar el més amunt possible. El resultat va ser una església de planta central de creu grega, i en va elevar l’estructura amb arcs parabòlics més de 15 metres amb el campanar al centre.
Igualment, a l’exposició hi ha elements mòbils que Jujol va anar fent, com la creu de l’altar de 1925, els canelobres o el tabernacle per treure el sant en processó. D’altra banda, una tauleta de suport informàtic, mostra imatges ben curioses del procés constructiu de l’església que van ser fetes pel llavors rector, Joan Llobet.
La construcció es va fer amb pedres de marge que s’anaven a buscar al camp després de llaurar-los. S’explica que quan anaven a l’obra es classificaven, algunes servien per muntar els murs de l’església, altres per coronar-la fent un perfil muntanyenc a cada paret. De l’aprofitament i reciclatge de materials fútils que feia Jujol, en dona idea el fet que el mestre va utilitzar llaunes de llet condensada per construir una làmpada de davant l’altar del Santíssim. I és que Jujol va bastir de cap a peus “aquesta obra humana, no pas pensada en la monumentalitat”, admet Roger Miralles. Una obra sorgida “del poble i per al poble” bastida entre la prestació personal dels uns i la capacitat econòmica dels altres.
La visió contemporània de l’obra es pot trobar en el recull d’imatges del reconegut fotògraf del món de l’arquitectura, Iwan Baan. El resultat són 16 fotografies que s’exposen al voltant de l’església, a l’exterior, en vuit punts repartits pel petit poble, per tal que el visitant vegi el temple amb el paisatge que construeix, i que entengui com Jujol construïa el territori on habitava.
L’enginy transformador de Josep Maria Jujol fou reconegut pel recordat poeta, Joan Brossa, quan va escriure sobre l’arquitecte: “Honri la terra, en l’ampli cel de pedres, parets i ferros, qui ha fet amb vidres, deixes i fustes tal festí de formes.”
