Sota les aparences d’unitat i bona entesa, potser hem experimentat més d’una vegada com en la relació humana s’amaga una conspiració: la que cerca tenir un únic enemic, un enemic comú. Conspiració totalment enganyosa. Aquest eix de confluència fa que persones que mai no s’havien avingut, ara es donin la mà i aparentin una amistat que no deixa de ser fictícia perquè és interessada. En la seva intencionalitat, dona peu a que adversaris sentin que quelcom els uneix i els identifica en una mateixa lluita; que persones que mai no s’havien professat amistat, ara tenguin la hipocresia d’abraçar-se perquè s’han posat d’acord d’anar contra algú que els és enemic comú, amb la decisió d’actuar junts envers un únic objectiu. És tan subtil aquesta situació que, sense adonar-se’n, es cau fàcilment en la trampa d’una nova idolatria que perpetua l’engany. Un regne dividit en ell mateix no pot tenir llarga durada, diu Jesús.
No hi ha res pitjor que la utilització de Déu posant-lo a mercè dels nostres capricis. L’esperit del mal, el diable, li va fer a Jesús aquest oferiment: «Et donaré tot el poder d’aquests reialmes… Adora’m i tot serà teu!» (Lc 4,6). Res més absurd que cedir a la temptació del poder deixant que Déu, el Déu únic i vertader, s’hagi d’agenollar davant l’home reconvertit en «egòlatra», un ídol que per a ell mateix no té res a veure amb l’autoestima. Es repeteix la història explicada en els primers capítols del Gènesi, quan l’home és capaç de dir-li a Déu «no et necessito». També dins l’Església i al llarg de la història, l’exercici del poder ha enterbolit el missatge de Jesús i la missió encomanada no ha estat sempre realitzada en l’esperit de servei, tan propi de l’Evangeli.
El seguidor de Jesús ha de mirar cap a un altre indret. El servei s’oposa al poder i l’oferta de pau és el resultat, una pau que es construeix fent de la «cultura de la cura» el camí per arribar-hi, com ens acaba de dir el papa Francesc en el seu missatge anual amb ocasió de la 54ena Jornada Mundial de la Pau. Cuidar-se un mateix, cuidar els altres, cuidar l’entorn i tota la creació és camí de pau. Model d’aquesta cura és Déu que, amb la seva providència ho acompanya tot i vetlla per l’ordre social i l’atenció als pobres; model d’aquesta cura és Jesús, amb la revelació de l’amor del Pare per a la humanitat; models ho som també nosaltres, els seus seguidors, quan encarnam en la nostra vida l’estil de l’Evangeli i treballam amb tants altres a favor i al servei de la dignitat de la persona humana. Aleshores, el bé comú, la solidaritat, la cultura de l’encontre, la tendresa, la compassió, la justícia, esdevenen resultat, camí i oferta de pau.
