El 24 de setembre el monestir de Poblet va recuperar el Festival Internacional d’Orgue, que havia quedat suspès per la pandèmia. Aquesta vuitena edició ha comptat amb diferents intèrprets com Pablo Márquez Caraballo, organista titular de la catedral de València. Us oferim un extracte de l’entrevista amb Márquez Caraballo que podreu llegir properament de manera íntegra al nostre setmanari.
De quina manera descriu la seva carrera musical a la llum de la litúrgia?
Els meus inicis amb l’orgue estan molt vinculats a la litúrgia. El meu germà acompanyava el pare amb un orgue electrònic a la parròquia, el qual organitzava els cants per a les celebracions dels dissabtes, els diumenges i les festes. Jo vaig començar a voler fer el mateix que feia el meu germà; després ell es va dedicar a la fisioteràpia i jo vaig continuar amb l’orgue.
Com explica què és un orgue? Què li ha semblat l’orgue de Poblet?
Tocar un orgue és com dirigir una orquestra. Podem pensar que només posseeix els tubs que es veuen per fora, però per dins en té milers. Aquests, segons la mida, la forma, el material del qual estan fets, sonen d’una forma determinada. Hi ha tubs que imiten el so d’una trompeta; altres, d’una flauta, un oboè o un clarinet. L’orgue de Poblet és molt original, té un so impressionant, i està especialment construït per a la interpretació de la música dels segles XVII i XVIII del repertori alemany, que és molt ampli i té gran contingut retòric. És únic pel lloc on està emplaçat, per la màgia d’un monestir com el de Poblet i d’una Església on l’acústica és realment remarcable.
Què aporta la música de l’orgue a la litúrgia?
Crec que l’orgue té una gran capacitat d’ajudar a transcendir. Avui dia és difícil impressionar la gent jove, perquè a través d’internet i de les xarxes ja ho han vist tot. Però la música d’orgue, de la polifonia, té aquella capacitat d’impactar, de generar sorpresa, de crear novetat, de fer que els altres puguin transformar-se i elevar-se a un altre món, de transcendir allò merament mundà cap allò inefable i eternal.
Com prepara cada dia la litúrgia de l’orgue?
Com a organista de la catedral de València tinc molt en compte la litúrgia. Hem adoptat el sistema que es fa servir principalment a França: tenim un cantor que anima l’assemblea a participar i l’organista que acompanya els cants. El meu deure és escollir el repertori de cada celebració prenent com a referència les lectures del dia, la festivitat que s’hi commemora o el temps de l’any litúrgic. Mirem de filar prim perquè la predicació i la celebració vagin de la mà i estiguin ben representades i escenificades amb l’ajuda de la música. En tota la història de l’Església l’art sempre s’ha fet servir per catequitzar. Els retaules eren el que s’anomenava “la Bíblia dels pobres”, la manera gràfica de dur la fe a la gent que no podia llegir i formar-se, apropant el missatge de Crist a tot el poble.
