Entres les lectures de l’estiu arriba a les meves mans un petit llibre titulat Los jardines de Dios, escrit pel cardenal Arthur Roche, prefecte del Dicasteri per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments. I és que, des del principi de l’Escriptura, els moments clau del pla de salvació de Déu s’han desenvolupat en jardins, des del jardí de l’Edèn fins al jardí de la resurrecció.

Al pròleg del cardenal Ricardo Blázquez ja se subratlla amb força l’originalitat d’aquesta obra que, a través de la metàfora del jardí, presenta la història de la salvació i les realitats fonamentals que custodien i transmeten el bisbe i el prevere en l’exercici del ministeri sacerdotal.

Una de les característiques que crida l’atenció és la selecció de cites, no només dels Sants Pares de l’Església, sinó de grans teòlegs i d’escriptors creients. I una altra, més profunda, descobrir allò veritablement important a les nostres vides: la silueta de Déu. Cita el cardenal Roche unes paraules de Benet XVI, exposant l’essència viva d’un cristianisme i d’una pastoral audaç: «La nova evangelització no és simple ni principalment qüestió d’insistir de forma angoixant en les veritats morals, sinó representar el rostre del Déu viu per part de qui coneix la vitalitat portadora de vida del Verb Encarnat, i estima el Verb Encarnat tan apassionadament que accepta la missió, nascuda amb el Baptisme, de ser segellat amb el sacerdoci per donar-lo a conèixer per mitjà de l’amor i del servei amable. Aquesta és la nostra vocació.»

Al seu llibre, el cardenal Roche, a base de metàfores líriques però esplèndides, ha exposat a bisbes, sacerdots i fidels «de què va aquesta història apassionant de Déu en el món i en la humanitat: va d’amor, que comporta entrega generosa».