Fa un mes aproximadament que Hugo Pérez Marsol, redactor del Departament de Comunicació de la delegació de Barcelona de Mans Unides, ha tornat de Madagascar. Del 12 al 19 d’abril va tenir l’oportunitat de conèixer de primera mà la tasca que Mans Unides fa en aquest país des de fa 40 anys, i va recórrer la capital Antananarivo i les ciutats d’Antsirabé i Fianarantsoa. Encara està posant ordre a la gran quantitat de material que ha recollit: fotos, vídeos, testimonis, històries… i està digerint tota l’experiència viscuda en el seu primer viatge a Àfrica.
Madagascar és un gran desconegut per a la majoria de nosaltres. Podríem dir que és un país oblidat que no sol aparèixer en els mitjans de comunicació. Com ens explica l’Hugo, “és un país d’aquells en els quals si no passa res violent o si no hi pot intervenir Europa i Occident directament, no apareix. És estrany perquè és un país que té naturalesa, una població que cada cop té més ganes de ser educada… l’única explicació que trobo és que no és un país cabdal per a Occident”. I això té els seus pros i contres: “La part bona que no estiguin en el radar és que no són utilitzats, i la part negativa és que, sent un país amb moltes possibilitats no explotades o no desenvolupades, no els arriba l’ajuda necessària. Els beneficia el fet que no són utilitzats, però els perjudica perquè són oblidats.”
Però per a Mans Unides no és cap país oblidat. La col·laboració de l’entitat catòlica amb Madagascar va començar el 1975 i en aquests 40 anys ha donat suport a 300 projectes. Actualment en té 27 en marxa. Això vol dir que per a Mans Unides “és un país molt important. Dins de l’índex de desenvolupament humà està en el lloc 151 d’una llista de 186 països, on el 90% de la població viu amb menys de dos euros al dia”, assenyala Hugo Pérez.
Mans Unides du a terme sobretot projectes educatius. Com va poder constatar Pérez, “el poble malgaix és molt conscient de les seves limitacions, però vol tirar endavant. És un país que està més bé del que jo m’esperava, però pitjor del que un dia pot arribar a ser. És un país extremadament jove i per això Mans Unides ha apostat per l’educació”.
“L’educació primària compta amb una assistència del 70% de l’alumnat, el problema rau en la secundària”, reconeix Hugo Pérez, “i encara més en la formació professional. Els instituts públics no tenen ni l’espai ni la qualitat necessària per formar la gent. Només un 30% dels alumnes passen a secundària. El problema no és tant l’esperit educatiu, sinó la deixadesa del govern envers el procés continuat de formació. El problema és que no tenen els mitjans per poder desenvolupar el país”.
Molts dels projectes de Mans Unides van destinats a la formació de formadors, perquè “hi ha un nivell greu de deficiència de formació en el professorat. Els professors o no han rebut un nivell de formació adient o no estan motivats… per això un projecte clau de futur és formar els formadors, perquè siguin bons professors”, indica l’Hugo.
Per llegir la resta del reportatge, podeu descarregar-vos el PDF.
