Aquestestiu marxes com a voluntari a Ruanda.
Tindrem l’oportunitatd’estar en una escola de formació de mestres a Mururu, a la frontera amb laRepública Democràtica del Congo. La principal motivació que tinc és podercompartir un temps amb persones que han escollit la mateixa vocació que jo,aprendre de les seves inquietuds, del seu procés formatiu i poder compartir iintercanviar experiències. Normalment estem acostumats a arribar a un lloc ique se’ns digui en què consistirà el voluntariat que farem, quin tipusd’activitats haurem de dur a terme i quin serà el nostre horari. Ens acullendurant un mes per compartir en comunitat i per deixar-nos interpel·lar ambl’entorn i les persones que ens acompanyaran. Anem a conviure amb elles i fruitd’aquesta convivència a col·laborar-hi en allò que puguem ser útils.
Anysenrere vas estar també a camps de treball de SED Catalunya al Paraguai i aTanzània.
AlParaguai vam anar a Fischat, a la zona del desert del Chaco, on vam poderconviure amb l’ètnia Nivaclé. Fèiem classes i dinàmiques amb alumnes del’escola primària i secundària del poblat. El següent camp de treball va ser ala població de Masonga (Tanzània), al costat del llac Victòria. M’acabava degraduar com a mestre d’atenció a la diversitat i vam anar a parar a unacomunitat de germans maristes que tenen una escola per a alumnes ambdeficiència auditiva. És diu Maalum, i és un lloc especial. Allí vaig aprendremolt i me’n vaig adonar que, tot i que no sabés el suahili ni la llengua designes, els alumnes m’entenien perfectament.
Quèt’aporta aquesta experiència?
Em faqüestionar el meu dia a dia i la meva coherència com a persona i en els entornsen què estic. Veure altres creençes, altres maneres de viure, de relacionar-se,de ser feliç… M’agrada aprendre, entendre i conèixer el món divers on visc.Aquesta inquietud, conforme la vaig treballant, m’ajuda a plantejar-me quintipus de persona i quin tipus de mestre vull ser. És en aquests espais que estroben fora de la nostra zona de confort on es dóna aquest aprenentatge.No serveix de res marxar a fer un voluntariat fora si quan torno no sóc capaçd’assumir compromisos a nivell personal per ser més solidari amb la gent quem’envolta. No cal que siguin grans coses, només petits gestos, petits canvis.Establir vincles des d’una mirada horitzontal, sense prejudicis, acceptant-nosels uns als altres, acollint i sentint-se acollit és essencial quan marxesfora, però també quan ets a casa teva.
