Ja des dels inicis de l’era cristiana, la comunitat va veure necessària la pregària en favor dels seus membres malalts, com ho tenim demostrat a la carta de Jaume: “Si entre vosaltres hi ha algú que està malalt, que faci cridar els qui presideixen la comunitat perquè l’ungeixin amb oli en nom del Senyor i preguin per ell” (5,14).
L’Església, a més de la celebració del sagrament de la Unció dels malalts, té instituïda, al Llibre de benediccions, la celebració de la Benedicció dels malalts; ritu breu i senzill, però ple de sensibilitat i amor cap als malalts sofrents de la comunitat eclesial, on es posa de manifest la cura de Crist i de l’Església envers ells.
Transcric una pregària de benedicció:
“Senyor, Déu nostre,
que enviàreu al món el vostre Fill
perquè suportés els nostres patiments
i aguantés el nostre dolor,
us demanem pels nostres germans malalts;
doneu-los paciència i fortalesa, reanimeu-los l’esperança;
que, amb la vostra benedicció, arribin a superar la malaltia
i, amb la vostra ajuda, assoleixin un restabliment complet.
Per Crist, senyor Nostre.”
És una pregària esperançadora. Primer ens fa reflexionar sobre allò que tan sovint hem llegit i meditat: que el Fill de Déu va ser enviat al món “perquè suportés els nostres patiments i aguantés el nostre dolor”; així el malalt es veu acompanyat, en el seu dolor, per Jesucrist mateix. A continuació es demana per al malalt paciència, fortalesa, esperança, la superació de la malaltia i el restabliment complet.
Observem que el que destaca en aquesta pregària és la teologia de la confiança i l’esperança, en l’acció acompanyant i curativa del Senyor.
Com no podia ser d’altra manera, després de la pregària de benedicció, es convida tots els presents a invocar la protecció de Maria, mare de Déu, “Salut dels malalts”, recitant, o cantant, una antífona mariana, com per exemple: “Sota la vostra protecció ens acollim” o bé la Salve.
Seria desitjable que la celebració de benedicció es fes amb la participació dels membres de la comunitat, o de familiars, o, si és el cas d’un centre sanitari, amb la presència de personal del centre, per manifestar així més estesa la preocupació de l’Església envers els seus membres malalts.
Constatant la riquesa que comporten, hauríem de celebrar les Benediccions considerant-les com a accions importants, per donar sentit de fe a les realitats quotidianes de la vida i com a companyia en el nostre peregrinar diari.
