Durant aquest cap de setmana llarg d’estada a Catalunya, el superior general de la Companyia de Jesús, el pare Arturo Sosa, ha visitat com un pelegrí més els llocs claus de la conversió de sant Ignasi de Loiola, de la qual celebrem 500 anys. El P. Arturo Sosa ha estat a Barcelona, on sant Ignasi va fer estada entre els anys 1524 i 1526. Era habitual veure’l als voltants de Santa Maria del Mar demanant almoina per repartir-la entre els pobres. També té previst visitar Montserrat, on sant Ignasi va arribar el 21 de març de 1522, va deixar l’espasa als peus de la Mare de Déu de Montserrat i va substituir el vestit de cavaller per una tela de sac, símbol del pelegrí.
I dissabte 31, dia de Sant Ignasi, el P. Sosa ha recalat a Manresa, moment central de l’Any Ignasià, perquè va ser a la capital del Bages, a tocar del riu Cardener, on sant Ignasi de Loiola va experimentar la transformació més profunda, la Il·luminació, que li va permetre veure totes les coses noves. També va ser a Manresa on va trobar la inspiració per a l’experiència dels Exercicis Espirituals, que com ha dit el pare Sosa en l’homilia de la missa celebrada al santuari de la Cova de Sant Ignasi, “és segurament el millor que els jesuïtes i els hereus i amics d’aquesta espiritualitat podem oferir als altres. És un tresor permanentment per desenterrar, on es conjuminen admirablement i de manera sempre nova la lletra i l’esperit del text ignasià amb la peculiaritat i circumstàncies pròpies de la persona que els fa”.
Des de Manresa, el superior general de la Congregació ha animat totes les cases de recessos dels jesuïtes d’arreu del món “que no es cansin d’oferir els Exercicis en totes les modalitats que preveu la intenció del seu autor i que oportunament s’estan estudiant, una vegada més, amb motiu de l’Any Ignasià. La pràctica, el coneixement i la renovació dels Exercicis Espirituals que va impulsar fa més de cinquanta anys el servent de Déu Pedro Arrupe continuen vigents avui més que mai, precisament quan recordem com van néixer”.
L’Eucaristia celebrada dissabte 31 a Manresa és un dels actes més significatius de l’Any Ignasià, que se celebra arreu del món des del 20 de maig de 2021, aniversari de la ferida que va patir Ignasi a Pamplona, fins al 31 de juliol de 2022. Al llarg d’aquest any tenen lloc diverses celebracions, actes, campanyes i publicacions per a rememorar l’experiència que va viure Ignasi però, sobretot, com entenem i vivim aquesta experiència a l’actualitat.
La celebració ha comptat amb dos moments molt especials. D’una banda, la inauguració i benedicció dels mosaics de l’artista Marko Rupnik, que des del passat mes d’abril estan instal·lats al Santuari de la Cova. Ocupen les capelles laterals i les parets que envolten l’interior de la porta d’entrada, i mostren el pelegrinatge cristià a través dels Exercicis Espirituals.
De l’altra, ha tingut lloc l’obertura de la Porta del Jubileu del Santuari, que s’uneix d’aquesta manera a la celebració de l’Any Ignasià. Es tracta de la porta que donava accés a la Santa Cova des del 1625 i al llarg de tres segles, fins a principis del segle XX. Ara està situada a l’espai d’acollida que uneix el Santuari i la Cova. Els pelegrins podran creuar-la, en un gest senzill però dotat d’un profund simbolisme, ja que és signe de reconciliació amb un mateix, amb Déu i amb els altres. Durant aquest any es convida a qualsevol persona a realitzar obres solidàries, unir-se a les oracions del Papa i participar activament a la celebració de l’Any Ignasià.
“L’home del sac”
El 25 de març del 1522 un sant Ignasi abillat amb roba de pobre pelegrí recala a Manresa, on en l’imaginari popular serà conegut per sempre més com l’home del sac. Té la intenció de passar-hi només uns dies, però l’estada s’allarga durant més d’onze mesos. A Manresa s’assabenta que no pot anar a Terra Santa, perquè el Papa només donava permís per anar-hi a l’abril, i ja era finals de mes.
Per a la Companyia de Jesús, l’etapa viscuda a la capital del Bages és fonamental en la transformació espiritual del sant. Déu el va conduint i “l’ensenyava com un mestre d’escola ensenya un nen”, escriu el mateix Ignasi de Loiola en el seu relat autobiogràfic.
L’estada de Manresa culmina amb la Il·luminació del Cardener. Es tracta d’un moment clau. Sant Ignasi es dirigeix a l’església de Sant Pau, aleshores un priorat que depenia de Poblet, quan s’asseu a descansar en un lloc des del qual contempla, al fons, el riu Cardener. Aleshores, se li il·luminen els ulls de la intel·ligència, Déu l’il·lumina i totes les coses li semblen noves. No té cap visió, sinó que experimenta una nova mirada sobre la realitat. Per això se’n diu il·luminació. És un fet tan decisiu que ja de vell, quan necessitava aclarir-se, tornava a l’experiència que havia tingut a Manresa.
El que avui dia és la Cova de Sant Ignasi de Manresa, un centre internacional d’espiritualitat (www.covamanresa.cat), en l’època d’Ignasi era una balma oberta a la contemplació de Montserrat. Hi viu dedicat a l’oració i a la penitència. Demana almoina per donar de menjar als pobres de la ciutat i atén els malalts de l’hospital de Santa Llúcia, que encara existeix avui dia.
El seu esforç de discerniment espiritual, per copsar què li demana Déu, dona com a fruit els Exercicis Espirituals, “el codi més savi i universal de la direcció espiritual d’ànimes”, com diu el papa Pius XI. Les constitucions de la Companyia de Jesús, que el mateix sant Ignasi redacta, estan inspirades en els exercicis espirituals.
Després d’aquesta experiència crucial en terra catalana, la peregrinació continua per Itàlia, on visita Venècia i Roma. A Xipre s’embarca rumb a Terra Santa, on arriba el 4 de setembre del 1523. Quan torna de Jerusalem, estudia a Barcelona, Alcalá de Henares, Salamanca i París, on forma un grup de deu companys que es proposen anar a Terra Santa. I si això no fos possible, es posarien a les ordres del Papa. Un cop ordenat sacerdot, i davant la impossibilitat de tornar a Jerusalem, es posen al servei del papa Pau III. El 1540 funda la Companyia de Jesús i en surt escollit el primer superior. I així continua fins a la seva mort, el 1556, quan té 65 anys. L’any 1609, el papa Pau V el beatifica, i el 1622 el proclama sant.
