Robert Manrique, víctima d’Hipercor i assessor de la Unitat d’Atenció i Valoració a Afectats per Terrorisme (UAVAT), i Jordi Verdaguer, advocat i president de Barcelona amb Síria, han analitzat aquest dimarts, des del programa El Mirador de l’actualitat, l’impacte i el record, 11 mesos després, dels atemptats de l’agost passat a Barcelona i Cambrils, amb la mirada posada principalment en les víctimes. Manrique ha destacat que, “després dels primers dies marcats pel suport social, institucional i polític als afectats, ara les víctimes diuen que estan soles”. Citant alguns noms concrets de víctimes, ha recordat que “la normativa vigent, per exemple, no reconeix com a víctimes els familiars dels ferits, com tampoc els testimonis presencials, cosa que demostra que no és coherent”. En relació amb això, Robert Manrique ha posat l’exemple “d’una dona que va veure com la furgoneta assassina del 17 d’agost va quedar a un pam de la seva cara”. Ha anunciat, a més, que “s’està preparant un resum de les 4.000 frases de condol que es van donar”.

L’assessor de la Unitat d’Atenció i Valoració a Afectats per Terrorisme ha dit que “l’Administració es limita a complir la llei i donar indemnitzacions”, però ha lamentat que no vagi més enllà. “El pare del nen de 3 anys mort a la Rambla, Javier Martínez, em va explicar que un representant del Ministeri de l’Interior el va anar a veure al tanatori i li va anunciar que, en poques setmanes, tindria resolta tota la compensació econòmica, cosa que revela manca d’empatia, perquè certament no era el moment de fer només això”, ha comentat Manrique. En aquesta línia, ha retret al govern espanyol “que no muntés una oficina d’atenció a les víctimes a partir del setembre passat, quan ho podia haver fet perfectament per locals, espai i recursos, però no ho va fer”. Manrique finalment ha destacat que “hi ha víctimes musulmanes també a la Rambla” i que “moltes asseguren que és igual de quin perfil o de quina adscripció ideològica o religiosa és l’atemptat, perquè qui el comet és un terrorista”.

En un altre moment, Jordi Verdaguer ha comentat que “tota la ciutat de Barcelona es va comprometre molt amb les víctimes, perquè tots ens vam sentir com una part del seu sofriment”. Ha destacat igualment que “va ser molt bonic veure els objectes i missatges que es col·locaven a la Rambla”. El també escriptor ha admès que hauria “agraït que totes les administracions s’haguessin posat d’acord per fer algun recordatori i organitzar algun centre d’estudi o de diàleg interreligiós per intentar que aquestes coses no tornin a passar en el futur, amb un projecte comú”. I sobre les ferides, Verdaguer ha defensat “el perdó que passa per la misericòrdia, malgrat l’odi que mou a fer aquestes accions terroristes”.