Al nostre planeta 2.000 milions de persones (3 de cada 10 persones,) el 26% de la població, no disposen d’aigua potable i 3.600 milions, el 46%, no tenen accés a un sanejament gestionat de manera segura, segons informes de la Unesco del 2023. Així mateix, s’espera que aquesta escassetat empitjori en els pròxims anys, a mesura que s’agreugi l’escalfament del planeta i la crisi del clima.
El Dia Mundial de l’Aigua, 22 de març, té com a objectiu principal crear consciència sobre la cada vegada més descontrolada crisi mundial de l’aigua, que afecta milions d’éssers humans. És una data per parlar i mostrar el compromís solidari amb aquesta part de la humanitat que pateix la falta de subministrament de l’aigua potable.
És una jornada per sensibilitzar sobre una gestió sostenible i un ús responsable dels recursos hídrics. I és un dia per demanar que els estats i governs garanteixin —sobretot per a les comunitats descartades del Sud— el gaudi del dret fonamental a l’aigua i sanejament.
Són milions els éssers humans que, per la seva pobresa, no poden costejar-se sistemes de captació de l’aigua present en el seu entorn: aigua d’una font, un riu, o una llacuna; aigües subterrànies o aigües de pluja.
Precisament és l’ésser humà el principal causant de la contaminació de l’aigua. Més del 80% de les aigües residuals resultants de l’activitat humana s’aboquen als rius o al mar sense cap mena de tractament d’aigua, la qual cosa provoca la seva contaminació.
Des de Mans Unides es fa costat a les poblacions perquè tinguin accés a l’aigua per a consum humà amb diverses tècniques, i es col·labora en la gestió dels recursos híbrids, així com en la protecció dels ecosistemes relacionats amb el consum.
A través dels més de 130 projectes (93 executats a Àfrica, 17 a Amèrica i 18 a Àsia), que s’han dut a terme en els últims 5 anys, Mans Unides promou la higiene i el sanejament bàsic i, sobretot, la formació per a la gestió de les infraestructures d’aigua i per a l’ús eficient d’aquest bé escàs.
A pesar que l’aigua és abundant, s’ha convertit en un recurs finit i el perill de no accedir-hi la fa molt valuosa, i pot ser que acabi sent un actiu mercantil.
La crisi de subministrament posa de debò en risc la vida de les poblacions del Sud, la seva salut, la seguretat alimentària i la capacitat de desenvolupament socioeconòmic. L’ONG de l’Església catòlica té clar que l’accés a l’aigua potable és essencial per al desenvolupament de les poblacions més desfavorides, que per la seva pobresa no poden costejar-se sistemes de captació d’aigua.
La crisi de l’aigua, un bé escàs per a la humanitat, no deixa de ser una conseqüència del seu ús indegut i malbaratament per diferents factors com la sobreexplotació en l’agricultura (72%) o en les indústries (16%); la contaminació, especialment la provocada per la indústria i la presència de plàstics al mar, llacs i rius; el malbaratament en el consum domèstic, sobretot de les societats més avançades; el vertiginós avanç de la sequera i la desertificació a conseqüència de l’escalfament global.
És tanta la importància de l’aigua per al desenvolupament i la pau mundial, que la mateixa ONU proposa l’“Aigua per a la Pau” com a lema del Dia Mundial de l’Aigua 2024.
La crisi de governança de l’aigua té a veure amb el perill que suposa per a la humanitat que arribi a convertir-se en un actiu més del mercat, com ja ha ocorregut en el passat amb altres matèries primeres, imprescindibles per a l’alimentació i supervivència de la humanitat.
En els últims 20 anys, s’han registrat més de 1.000 conflictes per l’aigua, segons les dades del Pacific Institute, organització sense ànim de lucre que analitza la situació mundial de l’aigua.
Mans Unides secunda, al costat dels seus socis locals, multitud de projectes de desenvolupament en temes d’aigua als països del Sud, dels quals han pogut beneficiar-se més de mig milió de persones.
