Amb motiu del Dia Internacional dels Pobles Indígenes (9 d’agost), Mans Unides denuncia la situació d’explotació i vulnerabilitat que pateixen aquestes persones, especialment les dones, víctimes d’una triple discriminació: per ser dones, per ser pobres i per ser indígenes.
Segons Waldo Fernández, del Departament d’Estudis de Mans Unides, la majoria dels indígenes continuen patint “una forta discriminació que implica grans repercussions socials, laborals, econòmiques i polítiques”. I afegeix: “Acostumen a ser exclosos de la presa de decisions i de les instàncies polítiques; tenen un accés limitat a la justícia i els seus drets són violats impunement.”
Un altre aspecte que remarca és la relació dels pobles indígenes amb la terra, perquè per a ells “no és només un bé econòmic. Constitueix l’espai físic i psicosocial on van viure els seus ancestres, on s’estableixen les relacions i l’organització social, i on interactuen per sostenir la identitat i els valors”.
Cal tenir en compte que les pràctiques agropecuàries i forestals dels pobles indígenes protegeixen una part important de la biodiversitat mundial. Com assegura Fernández, “als seus territoris conserven gairebé el 80% de la biodiversitat del planeta, tot i que només en són propietaris de l’11%”.
El treball de la cura de la terra recau sobretot en les dones i són les que produeixen els aliments per a elles i les seves famílies. Per a María José Hernando, del Departament d’Estudis de Mans Unides, quan manca el menjar “elles tenen la responsabilitat d’anar a buscar-lo, amb els perills que això comporta. Als llocs on les poblacions indígenes han d’emigrar, són les dones les més exposades als riscos, a la violència i a l’explotació”.
La discriminació afecta tots els àmbits de la vida de les dones indígenes i incrementa les desigualtats. Participen menys en la vida social i en la presa de decisions, sobretot condicionades per l’analfabetisme i els baixos nivells d’educació.
La major part dels projectes relacionats amb poblacions indígenes als quals dona suport Mans Unides estan relacionats amb el dret i la protecció del territori; la salvaguarda dels recursos naturals, hàbitat i medi ambient; la seguretat i la sobirania alimentària i el dret a l’alimentació; el respecte i protecció dels seus valors, creences, tradicions i models de producció sostenibles, i el dret a la salut i a l’educació.
En els darrers tres anys, Mans Unides ha aprovat 133 projectes destinats a les poblacions indígenes per un import de 10,3 milions d’euros.
