El Sínode sobre la Sinodalitat (2021-2024), que ara inicia una nova etapa fins al 2028, demana una conversió profunda cap a una Església més participativa i missionera, i qui millor que les persones que han pres part en l’assemblea, i l’han viscut de primera mà, per fer-ne sensibilització?
N’és exemple la religiosa del Sagrat Cor Maria Cimperman, que ha participat en el Sínode com a facilitadora i que ha vingut a Barcelona per fer d’ambaixadora de l’actual procés d’implementació: “Com hi participareu cadascú de vosaltres?”, ha interpel·lat els assistents a la desena edició de la Tribuna Joan Carrera, un dinar-col·loqui impulsat per unes 28 entitats i institucions de casa nostra, celebrat el 20 de març.
“La nostra tasca era mantenir l’espai perquè es formés una comunitat capaç de generar confiança, reflexionar, pensar, dialogar amb llibertat, ser honesta i aprofundir en allò que l’Esperit oferia en el discerniment comunitari”, ha explicat sobre el seu paper com a facilitadora. Professora d’Ètica Teològica i Vida Consagrada de la Unió Teològica Catòlica de Chicago, des del 2023 és la coordinadora de la Sinodalitat per a la Unió Internacional de Superiores Generals (UISG), que ofereix un servei de lideratge i suport a 1.900 congregacions religioses femenines d’arreu del món.
Cimperman, que ha estat presentada per una companya de congregació, Margarita Bofarull, ha titulat la seva intervenció Les crides, els reptes i les oportunitats d’una Església Sinodal.
Segons aquesta religiosa de Chicago, el Sínode sobre la Sinodalitat “és probablement el moment més significatiu dels darrers 60 anys. Estem creant una Església global i transformadora i s’ha assumit el compromís de fer del Sínode una realitat a tot el món amb la participació de tothom”. Així, “de la mateixa manera que el Concili Vaticà II va aportar una renovació necessària a l’Església, 60 anys després la tornem a necessitar”.
“És probablement el moment més significatiu dels darrers 60 anys”
Sobre el paper de les dones en l’Església, ha destacat avenços importants com el nomenament per primera vegada d’una dona, sor Simona Brambilla, com a prefecta de la del Dicasteri per als Instituts de Vida Consagrada i les Societats de Vida Apostòlica.
En aquest sentit, ha destacat que “un dels rols del lideratge és reconèixer els dons, ja siguin presents o latents, en cada membre de la comunitat, i ajudar-los perquè aquests dons emergeixin. De vegades, això implica una invitació directa a posar en pràctica aquests dons. Altres vegades, pot significar proposar persones per a una formació que els permeti desenvolupar-los millor.”
La religiosa nord-americana s’ha referit també a la Carta sobre el procés d’acompanyament de la fase d’implementació del Sínode, publicada el dissabte 15 de març, i ha dit que “és un exemple excel·lent de com generar impuls, oferint direcció i encoratjant les esglésies locals a trobar respostes pròpies a les crides del document final”.
Per això ha insistit que “és crucial, en aquest moment, compartir el moviment que ja està en marxa i continuar difonent les experiències sobre la sinodalitat”, perquè “compartir aquesta informació genera inspiració, la qual cosa motiva i encoratja una creativitat sinodal encara més gran”. “Hem de trobar maneres perquè les parròquies i les comunitats locals puguin compartir i aprendre les unes de les altres”, ha afegit.
Aquesta ha estat la primera visita de Maria Cimperman a Catalunya, on ha pogut visitar la Cova de Sant Ignasi a Manresa. S’ha trobat amb l’abadessa de Sant Benet de Montserrat, Maria del Mar Albajar, i ha assistit a la missa conventual de Santa Maria de Montserrat, on ha saludat el pare abat Manel Gasch i ha dinat amb la comunitat. També ha tingut l’oportunitat de conèixer la Sagrada Família de la mà de Joan Albajés.
