Per a Maria José Valiente, psicòloga, mestra i escriptora, la pandèmia va ser una crida a fer servir les xarxes socials per ajudar tantes persones que estaven vivint situacions de desesperació entre les quatre parets de casa. “Veia que la gent patia molt i que n’hi havia que s’havien quedat confinats amb persones amb qui no s’avenien o, fins i tot, amb el seu maltractador.” Un cop superat el moment més traumàtic, no ha abandonat aquest servei, conscient que cada cop són més els que cerquen una reflexió que els ajudi a orientar la vida (el compte @majosevn aplega més de 37 mil seguidors a la xarxa social X). Aquesta voluntat d’ajudar també es tradueix en la publicació de llibres, ja sigui de psicologia, com el més recent, Totes les versions de tu (Rosa dels Vents), o d’altres temàtiques com la divulgació de dites catalanes amb Les sabeu o les dieu? (Nexum).

Conèixer-nos a nosaltres mateixos és la millor inversió que podem fer?

Sens dubte. Conèixer-nos a nosaltres mateixos ens permet ser coherents, no necessitar l’aprovació dels altres i ser realistes positius, en el sentit de saber les nostres limitacions i les que hem de posar als altres.

Com repercuteix positivament en les relacions amb els altres?

Les persones som relació. Som una mica el resultat de la interacció que tenim amb els altres. En aquest sentit, hi ha gent que potencia les nostres coses bones mentre que n’hi ha que ens fan sentir malament. El que hem de tenir molt clar és que això ens ha de servir per prendre una decisió: la decisió de qui volem ser. Per això, no ens hem de prendre de forma gaire personal les coses que ens diuen, perquè cadascú ho fa des del seu lloc i des de la seva motxilla.

Com detectar una relació insana i tòxica?

Quan no et respecten, et manipulen, no pots ser tu, quan perds la pau mental, que és potser el més important que podem aconseguir. A la consulta, intento que totes les persones, tinguin el problema que tinguin, aconsegueixin dues crosses per caminar per la vida: pau mental i alegria de viure. Cadascú des de la seva circumstància, creença o manera de viure, ha de trobar la pau mental, no hem de viure amb una ment turmentada. La primera vegada que una persona et fa mal pot ser un error, però la segona és una decisió que ha pres. Una persona que et fa bé et permet créixer i ser la millor versió de tu. Qualsevol relació pot ser tòxica, independentment del vincle que sigui. Hem de saber detectar-ho i canviar la ràbia per la compassió.

Detectes que hi ha molt patiment entre les persones?

Sí, moltes vegades és com que necessitem l’aprovació dels altres. Vivim en un món en què sembla que has de tenir molts seguidors per tenir èxit, quan en realitat l’èxit és dins nostre. Si no ens comparéssim amb els altres, seríem molt més feliços. És més, no podem allargar la vida, però sí que la podem eixamplar. La podem ampliar alegrant-nos quan a algú li va bé. Si la gent sabés com n’és, de gratificant, ajudar els altres, ho faria més.

Al llibre Totes les versions de tu dius que “ser lliure no és fer el que et dona la gana, sinó agafar un compromís amb tu mateix i assumir les conseqüències dels teus actes”. Hem mal interpretat el significat de paraules com “llibertat” o “amor”?

De qualsevol cosa en diem amor i llibertat. Ens cal tenir els conceptes una mica clars i unificats. De vegades la gent se m’enfada quan els dic que la llibertat vol dir responsabilitat. La llibertat és pensar i intentar saber qui ets, i contribuir a deixar el món una mica millor de com el vas trobar. La llibertat és agafar un compromís amb tu mateix, que és el compromís més gran del món, i després ser coherent, prendre una decisió i tirar endavant amb totes les conseqüències. La llibertat ho és tot i l’amor és la resta, perquè l’amor és un motor que ho mou tot sempre que caminem sobre dues potes: el respecte i la llibertat. La llibertat i el respecte permeten donar forma a l’amor. Si talles les ales a algú això no és amor, sinó possessió.

“L’amor és un motor que ho mou tot sempre que caminem sobre dues potes: el respecte i la llibertat”

L’amor primer és el que coneixem de petits, el que prové dels pares. En aquest sentit, hi ha situacions molt injustes de maltractament o d’abandonament.

La infantesa marca molt però no ens podem gronxar tota la vida pensant mira què m’han fet o mira què m’han ensenyat. Arriba un moment en què has d’agafar les regnes de la teva vida i dir-te: “D’acord, m’ho he passat molt malament, però em toca recompondre els trossets que m’han quedat i, juntament amb la força de voluntat, que és la força més gran, i si cal amb l’ajuda d’un professional, tirar endavant.” Fes el que puguis, el que sentis, el que et permetis, tot menys quedar-te lamentant-te.

Els problemes de salut mental, arran de la pandèmia, van sortir de l’armari, però cada vegada van a més. Com abordar aquesta situació que afecta sobretot infants i joves?

El primer que faria seria fer un Departament de Salut Mental i reflexionar sobre què ens està perjudicant: les hores de pantalla, l’individualisme, la comparació amb els altres, la manca d’hores de descans regeneratiu i reparador. Jo començaria per les coses bàsiques: menjar saludable, caminar, fer esport, descansar més, afavorir la cultura de l’esforç… Si vols tenir un fill que sigui feliç d’adult, fes-lo fort quan és petit. Una persona aconsegueix ser feliç quan ha aconseguit treballar primer la fortalesa interior.