Em va sorprendre fa uns dies que els informatius de més audiència de la televisió donessin la notícia que una tertúlia de Youtube formada per sacerdots s’iniciés amb la “bona intenció” de resar perquè el papa Francesc vagi ben aviat al cel.

La pregària ha quedat en lloc ben galdós, com una cosa que es posa al servei dels nostres desitjos. Però el que sorprèn és la frivolització de la vida eterna. Si podem afirmar que en la nostra societat ja costa posar de manifest el final del Credo, la vida perdurable, només faltava que es trivialitzés amb un fet que és nuclear en la fe cristiana. “El cel” no hauria de ser mai l’equivalent a la “cambra de càstig” amb què ens amenaçaven de petits.

No gaires espectadors deuen ser doctors en Teologia com els sacerdots tertulians, però tenen una ètica que els permet posicionar-se davant del que consideren un doble llenguatge per més de broma que sigui. Podria semblar que la veracitat de l’Església queda en entredit quan a través de l’expressió d’un bon desig —que vagi al cel— en realitat estem desitjant que posi fi al seu pontificat.

Per saber-ne més d’aquest grup, se m’ha acudit de veure i escoltar l’últim vídeo que han fet per comunicar el tancament de la tertúlia.

El to del vídeo és de lamentació veritable, no pel que han fet, sinó per la victimització que n’han fet els altres. La paraula “enemics” es repeteix sovint. El to és bèl·lic, tant a l’inici com al final amb marxes militars i imatges d’execucions. Amb expressions com “trinxeres de Crist Rei, batalla, guerra, persecució, maldat”.

El vídeo deixa un regust agre, i marca dos bàndols: amics i enemics. No entro a jutjar ni la teologia que emana de les seves proclames, ni tampoc els trets de personalitat tan rígida on la radicalitat excloent no deixa espai per al diàleg ni la reflexió. Em quedo amb el fet que hem de controlar les expressions quan s’estan editant en formats digitals. Una cosa és la tertúlia entre amics on es pot anar a la deriva amb comentaris desafortunats i jocosos i una altra donar possibilitat que milions de persones vegin, escoltin i jutgin el que diem.

Deixen dit que han estat les televisions els que els han injuriat a ells. És a dir, són víctimes, màrtirs, en aquest cas, de Youtube.