És Mateu el recaptador d’impostos a qui Jesús crida a seguir-lo? Així ho explica l’evangeli que porta el seu nom (Mt 9,9 i 10,3). Marc i Lluc l’anomenen Leví, però entre els Dotze apòstols sempre hi ha un Mateu.

Si era ell, és clar que era un home culte, sabia llegir i escriure i coneixia bé les escriptures jueves. El seu evangeli es basa en el de Marc, però hi afegeix força ensenyaments i miracles de Jesús, de forma ben ordenada. Era l’evangeli preferit de moltes comunitats primitives. Hom pensa que es va completar cap a l’any 80 dC i estava adreçat sobretot als jueus que esdevenien cristians, ja que subratlla les arrels davídiques de Jesús: a través de la genealogia i altres episodis, vol deixar clar que en ell es compleixen totes les promeses de l’antiga aliança de Déu amb el seu poble.

Com sabem que Mateu n’era l’autor? Eusebi de Cesarea ho explica en la Historia Ecclesiae basant-se en tradicions més antigues, que es remunten al segle II. Fins i tot esmenta que inicialment Mateu va escriure el seu relat en arameu, però que després es va traduir al grec, la llengua franca d’aleshores en el món mediterrani.

Què sabem de Mateu? Fora de la seva crida com a apòstol, poc més. La tradició i la llegenda diuen que va evangelitzar Partia (actual Iran) i Etiòpia. Es conserven relíquies a la cripta de la catedral de Salern, a Itàlia, on diuen que va morir màrtir i on és molt venerat.