Enguany fa cinquanta anys de la SegonaConferència General de l’Episcopat Llatinoamericà celebrada el 1968 a Medellín(Colòmbia), que fou un esdeveniment eclesial de primer ordre en la història del’Església d’Amèrica Llatina i del Carib i un moment clau de recepció de larenovació sorgida del Concili Vaticà II. La reunió havia de tenir repercussiómundial: renaixia una Església amb un rostre teològic i pastoral propi. En elseu missatge final llegim: «És tot el Poble de Déu —no sols els bisbes— el queexperimenta la crida de l’Esperit. La resposta exigeix profunditat en l’oració,maduresa en les decisions, generositat en les tasques.»

Fa tres anys un grup de teòlegs de diversospaïsos reunits a París, acordaren de promoure la celebració d’un esdeveniment acadèmicinternacional de teologia: «Medellín 50 anys després, memòria i perspectives defutur.» La primera fase serà un Congrés Continental Americà el mes de novembreproper i un altre el novembre del 2019 amb la participació de teòlegs iteòlogues de tots els continents. Tindrà quatre objectius: socialitzar iavaluar des d’una perspectiva interdisciplinària la recepció del Vaticà II,discutir l’abast i els límits de les idees força de Medellín en el nou contextsociocultural en l’àmbit llatinoamericà i mundial, reconèixer els nous signesdels temps i identificar i valorar les emergències de la teologia i lesexperiències eclesials i projectar el futur pròxim del camí de la teologia i del’Església en el continent i en perspectiva mundial.

El pols renovador d’aquesta ciutat colombianas’ha mantingut en aquest mig segle, per exemple en un dinar-col·loqui celebratl’estiu del 2014 al Centre Fe y Culturas de Medellín, el P. Arturo Sosa,general de la Companyia de Jesús, compartia les seves madures reflexions benvigents sobre Veneçuela, sobre el seu règim, sobre la democràcia, sobre elpaper de l’Església, de la Universitat i dels joves.

El papa Bergoglio, també llatinoamericà, vaprosseguir l’esperit de Medellín a Aparecida quaranta anys després. En el seudarrer viatge a Colòmbia, es trobà a Medellín amb els seminaristes, novicis inovícies i els seus familiars, tots ells vinguts de la nombrosa quantitat decases religioses i seminaris que tenen seu en aquesta ciutat. I els recordà lestres actituds que hem de testimoniar a la nostra vida com a deixebles: «Anar aallò que és essencial, renovar-se i anar a la recerca de l’altre i servir-lo.»