El Primer Pla d’aquest número de CatalunyaCristiana el dediquem a les aparicions marianes, un tema delicat que cal miraramb respecte perquè avui continua atraient centenars de milers de pelegrinsd’arreu del món i donant fruits de conversió. El papa Francesc —gran devot deMaria— parlant en concret de Medjugorje (Bòsnia i Herzegovina) va recordar que«totes les aparicions o presumptes aparicions, pertanyen a l’esfera privada, nosón part del magisteri públic ordinari de l’Església». Tot fent-se ressò de l’informeque ja Benet XVI va encarregar al cardenal Ruini i que Francesc va fer seu,afirmava: «Les primeres aparicions [1981], quan els vidents eren joves, calcontinuar investigant-les. Sobre les aparicions actuals, l’informe expressadubtes.» I afegia amb cert humor: «Jo m’estimo més Maria com a mare, que no coma cap de l’oficina de correus que cada dia envia un missatge a una horaconcreta: aquesta no és la Mare de Jesús.» I en tercer lloc, i aquest és elcentre del missatge de l’informe Ruini: «El fet espiritual, pastoral. Lespersones hi acuden i es converteixen, es troben amb Déu i això els canvia lavida.» Per això el passat mes de maig el Papa va aprovar que tornessin elspelegrinatges al santuari bosnià, però evitant la confusió doctrinal.
Mossèn Alfred Sabaté, mariòleg, recorda quel’Església abans de pronunciar-se sobre el caràcter sobrenatural d’unaaparició, segueix tot un protocol: ha de respondre a criteris teològicsfonamentals, així com la conformitat a la doctrina i costums ensenyats per l’Esglésiai el seu magisteri autèntic; cal tenir en compte la credibilitat del vident ovidents (salut física, equilibri mental, l’obediència al servei eclesial delspastors, la sobrietat, la transparència, la linealitat en l’exposició dels fetso missatges, la profunditat, la coherència de doctrina i vida…); el complimentde les profecies i signes; els fruits espirituals, el discerniment eclesial iel sensus fidelium.
En qualsevol cas, les aparicions sempre sónfets extraordinaris. Per què, doncs, tantes persones busquen l’extraordinari isembla que s’oblidin de l’ordinari? Què ho fa que hi hagi fidels que, potserinsatisfets amb la vida de la seva parròquia o comunitat, facin quilòmetresbuscant una resposta a les seves inquietuds més profundes? Són preguntes queens hauríem de plantejar i saber respondre.
Amb motiu de la Diada de l’Onze de Setembre, fem votsperquè s’obrin pas els valors de la concòrdia, la solidaritat, el diàleg i lanegociació política, i que s’allunyin les desqualificacions i elsenfrontaments, tenint com a horitzó una pau cristiana i perpètua.
