El Vaticà ha desfet part de l’embolic que durant anys s’havia format entorn de l’experiència espiritual al santuari bosnià de Medjugorje. Les Normes per procedir en el discerniment de presumptes fenòmens sobrenaturals han permès accelerar una decisió que tranquil·litza els milers de fidels que cada any peregrinen a aquest lloc, i que continuarà permetent l’Església oferir l’atenció oportuna i la cura pastoral adient a aquests milers d’ànimes.

El Dicasteri per a la Doctrina de la Fe no es pronuncia sobre la sobrenaturalitat del fenomen de Medjugorje: no ofereix una decisió definitiva sobre si les aparicions són reals o no. El que sí que reconeix, amb l’aprovació del Papa, són els fruits espirituals del fenomen al qual, per tant, atorga el nihil obstat. Com assenyala Doctrina en el document titulat La Reina de la Pau. Nota sobre l’experiència espiritual vinculada a Medjugorje, la clau ha estat separar “els fruits positius vinculats a aquesta experiència espiritual” “de l’experiència dels suposats vidents”.

Significa que, tot i que Roma no expressa cap certesa pel que fa a l’autenticitat sobrenatural del fenomen, sí que en reconeix els molts signes d’una acció de l’Esperit Sant. Per això, Doctrina de la Fe anima el bisbe de Mostar-Duvno “a apreciar el valor pastoral i també a promoure la difusió d’aquesta proposta espiritual”, també amb peregrinacions. El 2019, el papa Francesc va autoritzar que les peregrinacions fossin organitzades oficialment per les diòcesis i parròquies. Fins aquella data, el Vaticà només permetia que es duguessin a terme de forma “privada”. Llavors, l’Oficina de Premsa de la Santa Seu ja va indicar que aquesta autorització no suposava una validació del fenomen de les aparicions.

Tampoc no ho fa ara Doctrina de la Fe. El que ara permet és “que els fidels donin l’adhesió a aquest fenomen de forma prudencial”, explicava el cardenal Víctor Manuel Fernández en roda de premsa. Puntualitzava el prefecte de Doctrina de la Fe que, per això, “s’autoritza el culte públic a Maria Reina de la Pau a Medjugorje perquè, enmig d’aquest fenomen —no a causa d’aquest fenomen, sinó ‘enmig’— es reconeixen molts fruits positius i no s’adverteix el perill que s’hagin difós àmpliament al poble de Déu efectes riscosos”.

“Àmpliament”, puntualitzava Fernández, perquè Doctrina de la Fe sí que manifesta algunes objeccions a determinats continguts d’alguns missatges difosos a Medjugorje. Alhora, el cardenal recordava que, “quan es reconeix una acció de l’Esperit Sant enmig d’una experiència espiritual, això no significa que tot allò que pertanyi a aquesta experiència estigui exempt de tota imprecisió, imperfecció o possible confusió”.

El document de Doctrina de la Fe insisteix que “és convenient estar atents perquè aquests pocs elements confusos no enfosqueixin la bellesa del conjunt”.

Així, adverteix que cal llegir els missatges en la seva totalitat, i no parcialment, i demana que algunes afirmacions atribuïdes a la Mare de Déu es prenguin amb especial cura. Doctrina també assegura que “la valoració positiva de la major part dels missatges de Medjugorje com a textos edificants no implica declarar que tinguin un origen sobrenatural directe”. És més, assenyala que “determinats missatges presentarien contradiccions o estarien relacionats amb els desitjos o interessos dels presumptes vidents o d’altres persones”.

Per exemple, Doctrina de la Fe adverteix que alguns missatges, que provenen presumptament de la Mare de Déu, semblarien amenaces o reprimendes perquè no es fa el que ella desitja: “Afanyeu-vos a convertir-vos. Quan el senyal promès es manifesti al cim serà massa tard.” O també apunta com a problemàtics els missatges que atribueixen a la Mare de Déu expressions com: “el meu pla” o “el meu projecte”. El document assegura que són expressions que podrien confondre perquè la Mare de Déu sempre està al servei del projecte de Déu i del seu pla de salvació.

Doctrina abunda més en els fruits que en aquestes objeccions. Enumera les conversions, la pràctica sana de la vida de fe, el retorn als sagraments, les vocacions, les reconciliacions familiars, les obres socials i fins i tot la promoció del diàleg ecumènic i interreligiós que ha propiciat l’experiència de Medjugorje. Per això, resumeix en una frase, presumpte missatge de la Mare de Déu, la síntesi de proposta evangèlica perquè tots els fidels la tinguin en compte en fer la peregrinació: “Desitjo acostar-vos cada cop més a Jesús i al seu cor ferit.”