Reduir significativament el nombre de menors internats als centres i potenciar l’acolliment familiar és el propòsit que els diferents agents que intervenen en el circuit d’acolliment s’han marcat per al futur immediat. I és que a Catalunya, dels 6.988 menors tutelats, 2.693 viuen als CRAE (Centres Residencials d’Acció Educativa) i només 964 estan en acolliment aliè, és a dir, en famílies que no tenen cap vinculació genètica amb el menor.
«L’acolliment familiar és una mesura de protecció i alhora un gest compromès d’unes famílies que proporcionen un entorn d’acompanyament, protecció i afecta durant un període de temps a un infant», explica la directora de l’Institut Català d’Acolliment i l’Adopció (ICAA), Agnès Russiñol. És en situacions de risc greu per a un infant a casa seva o en l’entorn familiar, que l’administració el protegeix, traient-lo d’aquest espai i proporcionant-li’n un de favorable perquè es desenvolupi.
L’Informe sobre els drets dels infants del Síndic de Greuges, amb dades de setembre del 2016, revela que la majoria dels infants i joves tutelats per la Generalitat estan acollits en la família extensa, és a dir, per tiets i avis. A Catalunya hi ha 607 famílies que, sense tenir-hi cap parentiu, acullen 964 infants en situació de vulnerabilitat: «De manera general, el percentatge d’acollida en família aliena a Catalunya és baix. Estem a prop del 14% i en altres contextos, com França, el Regne Unit, Holanda i els països nòrdics estan entre el 40% i el 70%. El mirall és aquest», indica el director del Servei d’Acolliment de Creu Roja, Jordi Ripoll. Tot i que matisa que «alguns d’aquests models no són envejables. Les condicions en les famílies no són ni de bon tros qualitativament com les nostres, amb molts fracassos, molta rotació de famílies en poc temps…».
«Hi ha un desconeixement general sobre aquesta mesura», subratlla Ripoll, i el considera la causa principal que el nombre de famílies acollidores continuï estancat en unes 600 des del 2010. Les Institucions Col·laboradores d’Integració Familiar (ICIF), com és la Creu Roja, s’ocupen d’informar les famílies candidates i aclarir conceptes per evitar confusions: «No és només explicar que l’acolliment és molt diferent de l’adopció. Destaquem que del que es tracta és de fer-se càrrec del fill d’una altra família, amb tot el seu significat. Cal acollir aquest nen, protegir- lo, donar-li un marc de qualitat afectiva, mentre l’altra família fa tots els esforços possibles per millorar les condicions que van propiciar la separació», remarca Ripoll.
Promoure l’acolliment familiar
Davant el desconeixement ciutadà sobre l’acolliment familiar, la Generalitat ha posat en marxa un pla estratègic que pretén corregir-lo. Tots els agents implicats han treballat «unes recomanacions que ens fem com a Administració per millorar el sistema d’acolliment», explica la directora de l’ICAA. També es preveu un pla de suport a les famílies acollidores «amb una sèrie de mesures d’acció positives que reconeguin la tasca social que fan les famílies i l’especificitat dels infants tutelats. No són només els infants de la DGAIA (Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència) sinó de tota l’administració», afirma Russiñol.
«En el pressupost que està en tràmit al Parlament es millora la prestació de les famílies acollidores. També volem facilitar que els tràmits administratius més freqüents i menors pugui fer-los la família acollidora, en comptes del tutor que és la DGAIA», detalla Russiñol. La sensibilització és la darrera palanca que està prement la Generalitat posant el focus en els grups de germans o infants amb malalties greus o diversitat funcional: «Tenim 100 infants de 0 a 6 anys amb aquestes característiques i esperem que puguin tenir una família acollidora. Per les seves particularitats, el repte és gegant, encara que si podem tenir-ne 80 també estarem contents», conclou Russiñol.
