«Les nostres xifres més valuoses són les persones que ens han confiat la vida, amb les quals junts hem creat noves oportunitats i esperança.» Són paraules del president de Càritas espanyola, Rafael del Río Sendino, que resumeixen el veritable rostre de les dades que es recullen a la Memòria 2015. A l’informe, Càritas detalla el destí dels 328,6 milions d’euros invertits als seus diferents programes socials per les 70 Càritas diocesanes espanyoles, que han permès acompanyar més de quatre milions de persones. Les accions de Càritas han arribat a un total de 4.053.743 persones, 1.974.358 de les quals a Espanya i 2.079.385 més en els projectes de cooperació internacional desenvolupats als cinc continents.
La Memòria 2015 de Càritas espanyola reflecteix el compromís de lluita contra la pobresa i la desigualtat que es desenvolupa a través de la xarxa de més de 6.000 Càritas parroquials i que s’ha vist consolidat en els darrers anys, tant pel que fa al volum de recursos invertits com al suport d’una base social cada cop més àmplia. Així ho confirmen els 83.712 voluntaris que han sostingut l’acció de Càritas el 2015 (un 2% més que el 2014) i els 328.642.469 euros invertits (que creixen un 7,5% en relació amb l’any anterior), dels quals 72,39% procedeixen d’aportacions privades i el 27,61% de fons públics.
Els capítols als quals Càritas continua destinant més recursos són Acollida i Assistència, Feina i Economia Social, Gent Gran, Persones sense llar, Cooperació internacional, Família, Infància i Habitatge. Càritas no constata una millora en la situació de les persones que atén. Durant el darrer any s’ha seguit intensificant la gravetat de les situacions de les famílies i persones acompanyades.
Per al responsable de Càritas a la Comissió Episcopal de Pastoral Social, Mons. Atilano Rodríguez, l’acció de Càritas «no s’esgota en l’acompanyament a les persones empobrides, la protecció de la seva dignitat i la garantia del ple accés als drets humans. La misericòrdia abasta la tasca de denúncia de les estructures de pecat vinculades a un model fals de desenvolupament, basat en la idolatria dels diners, com a conseqüència del qual les persones i les societats més riques es tornen indiferents al destí dels pobres, als quals tanquen les portes, i es neguen fins i tot a mirar-los».
