El sector del lleure educatiu, que aplega activitats com les dels centres d’esplai, casals i colònies, considera que encara hi ha molta feina a fer per incrementar l’ús social de la llengua catalana en els espais de l’educació en el lleure. Per això, la promoció del català és un dels temes centrals de la jornada de monitors que ha celebrat el dissabte 25 de maig el Moviment de Centres d’Esplai Cristians Catalans (MCECC) de la Fundació Pere Tarrés. Ha aplegat més de 400 joves d’una quarantena de centres i clubs d’esplai d’arreu de Catalunya, les Illes Balears, Andorra i Castelló, que han participat en tallers i xerrades sobre diverses qüestions d’actualitat.

L’alberg La Conreria, a Tiana (Maresme), ha acollit aquesta jornada, que tenia com a objectiu aprofundir en els reptes del sector del lleure educatiu, amb xerrades per complementar la formació dels monitors que acompanyen els joves en els centres d’esplai i donar-los eines per tractar qüestions referents a la salut mental o l’espiritualitat.

Les formacions sobre l’ús de la llengua catalana responen a la voluntat dels esplais del MCECC d’emprendre accions pel foment del català, en el marc del seu pla d’accions anual. De fet, un recent estudi del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya i de la Plataforma per la Llengua apuntava als esplais com un dels puntals en el manteniment de l’ús social del català.

A més de sensibilitzar al voltant de la davallada general en l’ús del català, la jornada ha inclòs també entre les seves prioritats el treball de la salut mental dels joves, tant dels que participen en les activitats d’esplai els caps de setmana com el benestar emocional dels monitors que acompanyen, sovint, realitats complexes. De fet, un dels espais formatius de la jornada s’ha basat, precisament, en els casos de trastorns de la conducta alimentària, els coneguts TCA, a més d’una sessió sobre alimentació saludable.

Els organitzadors de la trobada van convidar als joves a potenciar la reflexió i l’esperit crític

El benestar personal i comunitari és un dels eixos centrals de la trobada, que ha inclòs moments de pausa i interioritat per potenciar la reflexió i l’esperit crític. En definitiva, eines i diversos recursos que s’han posat a disposició dels equips pedagògics perquè puguin treballar-los, a més d’ells mateixos, amb els infants i joves que acompanyen setmanalment en els centres d’esplai.

I com és habitual en les activitats dels centres d’esplai, la música ha estat present en formacions que han treballat, com crear un himne i quin profit educatiu podem extreure de la música i les cançons. També s’han compartit jocs tradicionals, i, de camí cap a digitalització, se’ls ha donat una volta fins a desenvolupar jocs de gran format aplicats a l’activitat d’esplai.

De cara a les activitats d’estiu que els centres d’esplai federats a la Fundació Pere Tarrés ja estan preparant, siguin casals, colònies o campaments, la jornada també ha permès treballar el respecte cap a la natura i el coneixement de l’entorn. És per això que s’ha ofert una formació d’excursionisme i una altra de contemplació de les estrelles.

La Conreria també ha acollit formacions vinculades a l’acceptació de la diversitat i a la creativitat, convidant els equips educatius a potenciar el pensament divergent i lateral, i a caracteritzar-se mitjançant maquillatge.

Com és habitual, la cultura popular també s’ha fet present a la jornada, que ha comptat amb una actuació de ball de gralles del grup Petritxols. La presidenta del MCECC de la Fundació Pere Tarrés, Anna Grau, i la vicepresidenta de la mateixa federació, Queralt Campàs, es van dirigir als assistents per posar en valor la trobada presencial en una societat que tendeix a la interacció a través de l’entorn digital i les pantalles. “Hi ha un món virtual extens, que és una eina potent per comunicar-nos, però no volem que sigui l’única”, van dir. La comissió organitzadora de la jornada, formada majoritàriament per persones voluntàries, es va adreçar als monitors, tot animant-los a “visibilitzar i reivindicar la tasca de compromís social que ja es fa i que sovint no és prou evident: els joves som motors de canvi”.