L’esperada reforma dels processos de nul·litat matrimonial a l’Església catòlica ja s’ha fet pública. La Santa Seu ha presentat els dos motus proprios que reformen els codis de Dret Canònic de l’Església llatina i de les Esglésies orientals. No es tracta, però, d’afavorir la nul·litat, sinó l’abreujament dels processos i la seva simplicitat. La reforma vol protegir el principi d’indissolubilitat del matrimoni, al mateix temps que es posa al servei de tants catòlics que pateixen avui les conseqüències d’un fracàs matrimonial.
L’objectiu d’aquesta reforma és ajudar els fidels. És una qüestió de caritat i proximitat, per evitar que el retard excessiu d’aquests processos no “oprimeixi en les ombres del dubte” el cor de tanta gent. En el darrer Sínode de bisbes sobre la família, la majoria dels participants va considerar necessària la urgència d’avançar en aquesta direcció. “La caritat, i conseqüentment, la misercòrdia, exigeixen que la mateixa Església, com a mare, es faci propera als fills que es consideren separats.”
En al presentació dels dos motus proprios al Vaticà s’ha volgut deixar molt clar que la reforma dels processos de nul·litat no esdevé una mena de “divorci a la catòlica“. Les noves disposicions estan al servei del matrimoni i de la família.
Dos són els grans eixos de la reforma impulsada pel papa Francesc com a resposta al clam unànime de tota l’Església. D’una banda, la centralitat del bisbe local en els procesos de nul·litat. El pastor diocesà, com a signe de la col·legialitat en la qual creu i practica el Papa, rep tota la responsabilitat del procés, que delegarà en un jutge únic, igualment clergue, i no tres, com era necessari abans. La sentència a favor de la nul·litat també serà una sola. Ja no caldrà que sigui ratificada per un segon tribunal perquè puguin ser admeses unes noves noces canòniques.
La segona gran novetat és l’abreujament i simplicitat del procés, que en cas de nul·litat evident, no hauria de superar el període d’un any. També es preveu que a curt o mitjà termini aquest procés pugui ser gratuït. Es tracta d’un servei que ofereix l’Església i, per tant, ha de ser accessible per a tothom, en igualtat de condicions. Fins i tot s’atorga la potestat al bisbe perquè pugui jutjar directament “els casos de nul·litat més evidents”.
En el gran hospital de campanya que Francesc vol que es converteixi l’Església, els tribunals eclesiàstics esdevindran el departament de la teràpia intensiva. “Tot fracàs matrimonial deixa ferides molt pregones -explica Alejandro W. Burge, auditor de la Rota romana- i alguns fins i tot s’arrosseguen des del seu mateix inici. Són ferides especials i molt doloroses. Per guarir-les l’Església ofereix el servei dels tribunals eclesiàstics.” Ara aquest servei compta amb un instrumental renovat i més acurat. Amb la possibilitat que el tractament pugui ser aplicat més ràpidament i a més gent.
