La Bíblia té molt a ensenyar-nos sobre immigració, un fenomen tan vell com la humanitat, que avui preocupa en molts indrets pels conflictes i patiment que comporta.

Hi ha cinc textos de la Bíblia que il·lustren molt bé aquesta realitat i dels quals podem extraure lliçons ben actuals. El primer és el relat de Dina i els seus germans a Gn 34. És una història sagnant i terrible, que ens mostra què passa quan dues cultures es troben i hi ha bona voluntat per part d’una, però no per part de la recent vinguda. El final és tràgic.

El segon és la història de Judà i Tamar (Gn 38): una trobada amical entre dos pobles corre el perill d’acabar en desastre per manca de comprensió i de diàleg. Finalment, l’astúcia i la valentia de Tamar, defensora de la vida, aconsegueixen que prevalgui la justícia.

El tercer relat és una història preciosa i ben coneguda: Rut. Un model d’integració positiva perquè hi ha voluntat per totes dues parts. La societat acollidora és benvolent i la dona migrant s’hi adapta del tot. El fruit d’aquesta trobada serà fecund i joiós.

La carta de Jeremies als desterrats de Babilònia (Jr 29) és imprescindible. El profeta aconsella evitar tota recança, odi i rebuig vers l’estranger dominador. Cal integrar-se a la societat acollidora i treballar per al benestar i la prosperitat del país. Jeremies s’aparta del nacionalisme violent i la venjança i mostra una visió universal i generosa que ens acosta al Déu revelat per Jesús al Nou Testament.

Per acabar, Levític 19,33-34 dicta la regla d’or. L’immigrant serà tractat com un nadiu: estima’l com a tu mateix.