El relat de la multiplicació dels pans d’ordi, molt semblant al que llegim a 2Reis 4,42-44 on el protagonista és el profeta Eliseu, forma part d’una temàtica molt estesa en el judaisme de l’època de Jesús: s’espera que en els temps finals el Messies renovi el miracle del mannà. Joan, però, dona una perspectiva nova des de la cristologia: Jesús és al centre del relat, domina tota l’escena, és qui pren la iniciativa i és el qui reparteix els pans i els peixos (també serà ell qui més tard rentarà els peus dels deixebles). En canvi els deixebles són lluny del pensament i de l’acció de Jesús: ni Felip, ni Andreu saben donar una resposta efectiva a la necessitat de menjar que tenia la gent. Els deixebles són mers testimonis del que fa Jesús, només entren en acció quan recullen les sobres, però al final “l’abandonen” i Jesús es retira tot sol a la muntanya, lloc molt simbòlic en la Bíblia. És el lloc on es manifesta la glòria de Déu. Joan ens proposa que per acostar-nos a Déu, cal que ens apropem a Jesús.

Un altre actor del relat és la gent. La gent no té una fe profunda en Jesús i només el veu com algú que fa senyals prodigiosos, com el profeta que ha de venir al món i com un rei que els ha d’alliberar dels romans. L’egoisme predomina en la gent. Jesús no vol ser venerat com un rei, sinó com algú que es posa al servei dels homes i que mira pel seu bé, sobretot dels més febles. Aleshores Jesús se’n va tot sol, fugint de la gent i dels deixebles perquè no han entès per què fa senyals i veuen la salvació que els proposa en un nivell només terrenal.

La proposta de Jesús en aquest senyal és molt més profunda, radical i humana. La multiplicació dels pans d’ordi és una clara manifestació del seu amor als homes, suggereix que si es comparteix es trobarà l’abundància i tothom quedarà satisfet. La solució a la fam de la gent parteix d’un noiet, símbol de la feblesa i la petitesa. La manca de recursos no és una excusa per a Jesús. Se’ns demana generositat i amor. Jesús sap que si posem a disposició dels necessitats el poc que tenim, arribarà per a tothom. Prenguem consciència que no partim d’una condició de poder i força, sinó de feblesa i pocs recursos. Però, mitjançant el servei i l’amor, el poc que tenim arribarà per a tothom i encara ens en sobrarà: l’amor es multiplica de manera infinita. Això sí, no pensem que amb les nostres forces en tenim suficient. Fem igual que Jesús i donem gràcies al Pare abans de compartir allò que hem rebut com a do seu.