“Mireu al cel, quina estrella!…”

És la dels Mags d’Orient.

Quina llum més intensa i bella!

És la que ens porta a tots a Betlem.

Què hi ha passat a Betlem?, digueu-me.

Quin fet, que no el sapiguem tots?…

“Ha canviat el rumb de la Història,

Déu ja és del nostre món!”

Per anar cap a Betlem,

no cal caminar massa.

Cal alçar els ulls al cel

i veure on l’estrella ens marca.

Betlem és cada casa, és cada tros de món.

Jesús hi és present i espera

que hi arribem plens de goig

per oferir a qui demana: germanor i amor.

En aquell que ho necessita,

Jesús petit hi és present

i s’il·lumina la nostra estrella

cada cop que fem el bé.

No busqueu Jesús al cel,

que també, com Déu hi és.

Hem de cercar-lo a la terra,

en tants portals de Betlem.

N’hi ha que són llàgrima viva,

per la guerra i el dolor.

Que mai passi que se’ns oblidi

que allà també ha nascut el Senyor.

Que les nostres estrelles no deixin mai de brillar.

Voldrà dir que, a la terra,

els homes sabem estimar,

per damunt de l’odi i la guerra.

Gràcies, Senyor, per l’estrella,

que a tots ens has donat…

Elles fan la nit més bella

i el firmament tot platejat.