Estem celebrant la Pasqua. Durant la qual recordem (passem pel nostre cor) l’experiència de la Resurrecció de Jesús que van tenir els seus i les seves deixebles. M’agradaria fixar-me en aquestes darreres.

Paraula, miròfores, una mica estranya per referir-nos a aquest grup de dones, que té el seu origen en la llengua grega. El seu significat literal és: les que porten mirra. Aquest era un perfum, molt apreciat en l’antiguitat, que es duia a les tombes per embalsamar els morts.

A la Bíblia, es refereix a les dones que portaven aquest perfum a la tomba de Jesús, el matí del diumenge de resurrecció i van trobar la tomba buida. Allà van tenir l’experiència que el Mestre havia ressuscitat.

A les narracions evangèliques de la Resurrecció ens trobem que Jesús, aquell que havia passat fent el bé, mostrant l’amor del Pare, al qual havien vist morir en una creu i havien sepultat en una tomba nova, ara era viu. La felicitat que les va inundar va ser màxima.

Però qui eren aquestes dones? Segons la tradició i els diferents relats evangèlics, Maria Magdalena, Maria de Cleofàs, Salomé i Joana de Cusa. La tradició oriental afegeix Susanna i Marta i Maria de Betània. En ocasions, també se’ns parla dels miròfors (els deixebles): Josep d’Arimatea i Nicodem.

Quin aprenentatge podem treure de l’experiència d’aquests dones o homes? Em pregunto: estem disposats a anar també nosaltres a la tomba buida, amb el millor que tenim i amb les nostres febleses (la nostra mirra), per fer experiència de Jesús Ressuscitat?